 Sinopsi
La pel·lícula
ens acosta al final de la vida de Ramón Sampedro, el qual ja va
ser en el seu moment protagonista als mitjans de comunicació. Sampedro
era un tetraplègic que va estar durant gairebé trenta anys
immobilitzat en un llit. En vida, Sampedro deia "sóc un cap viu
en un cos mort". Però alhora aquest mariner de Porto do Son (Galícia)
va ser capaç de plantejar a la societat un tema tabú: la
legalització de l'eutanàsia activa, per la qual va entrar
en batalla durant tot el seu calvari.
A la pel·lícula,
l'única finestra de Ramón (Javier Bardem) és la seva
habitació, a tocar del mar, el mateix on va tenir el fatídic
accident. Des d'aleshores la seva obsessió serà acabar amb
la seva vida dignament. L'arribada de dues dones ho canvia tot: Julia,
l'advocada que recolza la seva causa (Belén Rueda), i Rosa,
una veïna que el vol convèncer que el millor és viure.
La personalitat aclaparadora de Ramón acaba seduint-les totes dues,
que s'han de qüestionar els seus propis principis. Només ell
sap qui l'ajudarà a emprendre el darrer viatge.
"Mar
adentro" Espanya, 2004
Direcció: Alejandro Amenábar
Producció:
Fernando Bovaira i Alejandro Amenábar
Guió:
Alejandro Amenábar i Mateo Gil
Director
de fotografia: Javier Aguirresarobe
Música:
Alejandro Amenábar
Direcció
artística: Benjamín Fernández
Localitzacions:
Galícia, Madrid i Barcelona
Intèrprets:
Javier Bardem (Ramón Sampedro); Belén Rueda (Julia); Lola
Dueñas (Rosa); Mabel Rivera (Manuela); Celso Bugallo (José);
Clara Segura (Gené); Joan Dalmau (Joaquín); Alberto Jiménez
(Germán); Francesc Garrido (Marc); Tamar Novas (Javi); José
Maria Pou (Padre Francisco).
|
PARLA ALEJANDRO
AMENÁBAR
 Alejandro
Amenábar
(Santiago de Chile, 1972) és un dels grans directors del panorama
cinematogràfic espanyol. Coneguem, a continuació, les seves
impressions sobre "Mar adentro":
¿Per
què "Mar adentro"?
Sempre faig
la pel·lícula que m’agradaria veure en una sala de cinema,
encara que soni a tòpic. Vaig llegir el llibre de Ramon Sampedro
fa uns anys i, no sé si perquè tractava sobre la mort, o
per la manera que tenia d’expressar-se, vaig descobrir un discurs que m’enganxava
molt. Vaig anar investigant en el seu entorn i vaig comprendre que hi havia
encara més raons per rodar aquesta història. Que la història
d’en Ramón mereixia explicar-se. Quan decideixo fer una pel·lícula
allò que considero fonamental és la història i no
el pressupost ni els actors amb els que treballaré.
Com heu
aconseguit que una pel·lícula que té tan present la
mort sigui tan lluminosa?
Perquè
ens hem deixat portar pel carisma i la personalitat d’en Ramón,
començant per Javier Bardem. Aquesta era la contradicció
d’en Ramón. Que algú tan vital i que es relacionava tan bé
amb la gent, perseguia la mort. La mort és un tema recurrent en
les meves pel·lícules, però si a "Los otros" era una
visió de la família des del cantó obscur, des de la
mort; "Mar adentro" és una visió de la mort des de la vida,
des de la quotidianitat, des d’allò que és natural, des d’un
cantó molt lluminós.
L'amor és
important en aquesta pel·lícula?
"Mar adentro"
es podria considerar en gran part una història d’amor, o diverses
històries d’amor. El que mostra són les diferents maneres
de concebre l’amor. Observem la història del Ramón a través
de les diferents dones que envolten el seu llit. L’amor protector que s’estableix
amb la Rosa, perquè ella i altres dones anaven a explicar-li els
seus problemes. Amb la Júlia, on percebem una connexió intel·lectual;
comparteixen preocupacions similars i concepcions totalment diferents de
la vida i de la mort. Veiem també la relació pare-fill que
s’estableix amb el seu nebot. També és molt important la
relació d’amor i de xoc de criteris fraternal que Ramón i
José mantenen. I la relació amb la seva cunyada, d’absoluta
complicitat, maternal, on gairebé sobren les paraules perquè
s’entenen amb una mirada.
Quin significat
té el mar en aquesta pel·lícula?
"Mar adentro"
és un dels versos d’un poema del Ramón. Hi ha un moment de
la pel·lícula on Ramón diu que el mar li va donar
la vida i el mar li ha pres, perquè va ser on va tenir l’accident.
El mar és, també, la sensació d’escapar. És
aquesta línia de l’horitzó que mai s’acaba, que representa
l’infinit. Hi ha alguna cosa en l’experiència d’en Ramón
per intentar escapar, per viatjar, que també trobem en l’experiència
cinematogràfica.
Resum
de l’entrevista promocional del film (3 de setembre de 2004)
Traducció
de CinEscola
| ACTIVITATS
1.- Probablement
els personatges de Ramón Sampedro (Javier Bardem) i de Julia, l'advocada,
(Belén Rueda), són els més interessants del film.
En una de les escenes inicials, Julia li pregunta a Ramón: "¿Por
qué morir?", i aquest respon: "La vida así no es digna. La
muerte siempre ha estado ahí, forma parte de nosotros." Valoreu
aquesta resposta.
2.-
Julia està malalta, té una malaltia degenerativa. A la darrera
seqüència de la pel·lícula, ja no recorda res
d'en Ramón, se la veu força malament, malgrat que el marit
diu que està bé. Què ens vol transmetre el director,
Alejandro Amenábar, amb aquesta seqüència?
3.-
Veiem com Ramon sempre està envoltat de dones: Julia, l'advocada;
la seva cunyada Manuela; Rosa, una veïna del poble... Quina mena de
relació, de complicitat, de química estableix Ramón
amb cadascuna d'elles?
4.- La
ONG que col·labora amb Ramón Sampedro és una entitat
catalana anomenada DMD, Dret a morir dignament. Cerqueu informació
sobre aquesta organització o sobre d'altres de semblants i resumiu
els seus objectius i les seves accions.
5.- Recordeu
la seqüència en la que un capellà també tetraplègic,
el Padre Francisco, va a visitar Ramón. Es discuteixen i cadascú
explica la seva visió sobre la vida i la mort. Quina és la
postura del capellà, la postura oficial de l'Església Catòlica?
Què li respon en Ramón?
6.- En
el judici, l'advocat de la ONG catalana diu que els tribunals d'un estat
laic no poden contemplar creences metafísiques, és a dir
religioses. Expliqueu aquest raonament.
7.- Valoreu
aquests frases de Ramón Sampedro, algunes de les darreres del film:
"Vivir es un derecho, no una obligación. Sólo el tiempo y
la evolución de las conciencias decidirán si mi petición
era razonable o no."
8.- Comenteu
el següent poema de Ramón Sampedro, que dona títol al
film:
 "Mar
adentro, mar adentro,
y en la ingravidez
del fondo
donde se cumplen
los sueños
se juntan
dos voluntades
para cumplir
un deseo.
Un beso enciende
la vida
con un relámpago
y un trueno,
y en una metamorfosis
mi cuerpo
no es ya mi cuerpo;
es como penetrar
al centro del universo:
El abrazo
más pueril
y el más
puro de los besos,
hasta vemos
reducidos
en un único
deseo: Tú mirada y mi mirada
como un eco
repitiendo, sin palabras:
más
adentro, más adentro,
hasta el más
allá del todo
por la sangre
y por los huesos.
Pero me despierto
siempre
y siempre
quiero estar muerto
para seguir
con mi boca
enredada en
tus cabellos."
9.- Feu
una descripció psicològica i ideològica dels personatges
principals. |
UNA AMIGA
DE RAMÓN SAMPEDRO ADMET QUE VA AJUDAR-LO A MORIR
 Ramona
Maneiro, amiga de Ramón Sampedro, el tetraplègic gallec que
va encapçalar una llarga lluita jurídica en defensa del seu
dret a morir amb dignitat, va admetre ahir per primer cop que va ser ella
qui li va apropar el got amb una solució d'aigua amb cianur que
li va causar la mort.
Maneiro, la
dona que va tenir cura de Sampedro en els seus últims mesos de vida,
va ser l'única imputada pel cas. Dies després de la mort
del tetraplègic, el 12 de gener de 1998, va ser detinguda sota l'acusació
d'haver-li donat el cianur amb què es va suïcidar, però
la causa es va arxivar el 1999 després que el jutge no trobés
proves que demostressin la seva implicació ni la de qualsevol altra
persona en la mort del tetraplègic.
Maneiro va
detallar ahir en un programa de Tele-5, "perquè deixin d'especular",
com va preparar la barreja letal i com l'hi va subministrar, donat per
segur que el delicte que li podrien imputar ja ha prescrit.
"Faig una sèrie
de repartiments amb cianur, l'introdueixo al got amb la quantitat d'aigua
que ell em deia, li poso la palleta i li acosto el got on ell volia, va
explicar. Jo em quedo allà, darrere la càmera –va continuar-,
i al final ell em diu: Després que jo begui no em facis un petó
als llavis".
L'amiga de
Sampedro va lamentar, no obstant, que el tetraplègic gallec no tingués
"la mort ideal de què tant parlava" a causa del sistema escollit
per morir, que segons va dir el va fer patir en els últims moments.
(...) En declaracions
a EFE, l'advocat de Ramona Maneiro va indicar que les afirmacions de Maneiro
no tenen transcendència penal per a ella, ja les penes relacionades
amb una mort eutanàsica van de sis mesos a dos anys i mig i prescriuen
al cap de tres anys.
Diari
Avui, 11 de gener de 2005
ACTIVITATS
1.- Per
què creieu que Ramona Maneiro va fer aquestes declaracions en el
moment que les va fer? Les va fer perquè deixin d'especular?
2.- Com
valoreu que les declaracions de Maneiro van ser fetes en un programa de
Tele-5.
|
|
|
