 |
 LA
LLUITA DE LES DONES PER LA TOLERÀNCIA – "Persépolis"
–
Marjane creix a l'Iran de la Revolució Islàmica. Els fonamentalistes
trenquen les il·lusions d'un poble, imposant el vel a les dones
i empresonant a milers de persones. Intel·ligent i valenta, Marjane
descobreix el punk, Abba i Iron Maiden. Als catorze anys, els seus pares
l'envien a Àustria. Resisteix els mals moments típics d'una
adolescent i descobreix l'amor. Torna a l'Iran, encara que significa patir
l'asfixiant repressió dels guardians de la revolució. Entra
a l'escola d'art i es casa, al mateix temps que segueix criticant el govern.
Als vint-i-quatre anys, no pot resistir més l'opressió i
marxa a França per trobar un futur més esperançador. |
|
|
|
 ASIMOV
I LA LÒGICA DE LES MÀQUINES – "I, robot" –
Xicago any 2035, la Humanitat viu en completa harmonia amb una de les seves
més sorprenents creacions: els robots. Cuinen per als humans, condueixen
els seus avions, tenen cura dels seus fills... Les relacions entre humans
i robots són perfectes gràcies a les tres lleis de la robòtica
dissenyades pel Dr. Alfred Lanning: la primera llei diu que un robot no
pot fer mal a un ésser humà, ni permetre per omissió
que els humans puguin patir cap mal. La segona llei estableix que un robot
ha d’obeir les ordres donades pels humans, excepte quan les ordres entren
en conflicte amb la primera llei. I, finalment, la tercera llei assenyala
que un robot ha de protegir la seva existència, sempre que aquesta
protecció no entri en conflicte amb la primera o la segona llei. |
|
|
|
 LA
COMPRENSIÓ ENTRE CULTURES – "Monsieur Ibrahim et les fleurs
du coran" –
La pel·lícula ens explica la relació paterno-filial
entre un adolescent jueu que viu pràcticament sol en un suburbi
de Paris i un botiguer del seu carrer, que anomenen l’àrab. Situada
en un París caracteritzat per la seva tolerància, la història
de Momo i Ibrahim és un cant a la comprensió entre cultures.
Paris, anys 60. En un barri obrer, Momo és un noi jueu orfe (de
fet), que només gaudeix de l’amistat i de l’afecte de les prostitutes
de la Rue Bleue. Momo compra els queviures a la botiga de l’àrab,
el senyor Ibrahim, un silenciós i enigmàtic home que veu
i sap més del que sembla. Ibrahim es converteix en el millor amic
del jove i junts comencen un viatge que canviarà les seves vides. |
|
|
|
 TELEVISIÓ,
DELIRI I MANIPULACIÓ – "The Truman Show" –
La
pel·lícula ens explica la historia de Truman, un home d’uns
trenta anys, que viu des del seu naixement i sense saber-ho dins d’un show
televisiu. Truman va néixer en un estudi de televisió i la
seva vida és retransmesa via satèl·lit a tot
el planeta. Tothom qui l’envolta, família, amics, veïns,
companys de feina, són actors. Truman esdevé un autèntic
conillet
d’índies de laboratori televisiu. Arriba un moment, però,
que s’enamora de manera inesperada d’una actriu penedida de tot aquest
macro espectacle, i que l’ajudarà a descobrir la gran mentida on
viu Truman. |
|
|
|
 MISTERI,
PLASTILINA I DIVERSIÓ – "Wallace & Gromit. Curse of the
Were-Rabbit" –
S’aproxima
el Concurs Anual de Verdures Gegantines i es desferma una autèntica
vegetalmania al poble d’en Wallace i en Gromit. Els dos amics, sempre animosos
i emprenedors, tenen un gran èxit amb el seu invent que permet controlar
els conills que intenten envair els magnífics horts de la comarca.
Però, sobtadament, apareix una enorme, misteriosa i voraç
bèstia que espanta el veïnat i destrossa els horts i tot el
que troba. L’organitzadora del concurs, Lady Tottington, absolutament desesperada,
encarrega a Wallace & Gromit que capturin la terrible criatura i salvin
el concurs. |
|
|
|
 GUERRA
i INFANTESA – "Lakposhtha Hâm Parvaz Mikonand"–
Els
habitants d’un poble del Kurdistan iraquià, en la frontera entre
Iran i Turquia, busquen desesperadament una antena parabòlica per
aconseguir notícies sobre l’imminent atac dels Estats Units contra
l’Iraq. Un noi, anomenat Mister Satèl·lit per la seva habilitat
en instal·lar antenes parabòliques, organitza tots els nens
del poble per buscar mines anti-persona i després vendre-les. Un
nen mutilat a causa de les mines, que ve d’un altre poble amb la seva germana
i un nen petit, té una premonició: la guerra s’apropa... |
|
|
|
 TRAGÈDIA
I SOLEDAT DE LA REVOLTA – "Salvador" –
Barcelona,
a principis dels anys setanta. Un grup de joves anarquistes catalans i
francesos es revolten contra la repressió franquista i inicien un
reguitzell d’accions armades per aconseguir diners amb la intenció
de donar suport a sectors d’obrers en lluita. En un primer moment, aconsegueixen
força èxit i una sensació d’invulnerabilitat, però
la seva inexperiència i la persecució de la Brigada político-social
de la policia franquista, els portarà a ser detinguts: el setembre
de 1973 la policia els para una trampa, en el curs de la qual es produeix
un tiroteig, en què morirà un policia. |
|
|
|
 PER
CANVIAR EL MODEL DE MASCULINITAT – "Héctor" –
Héctor
(Nil Mur), un adolescent de 16 anys, ha perdut la seva mare. La seva tia
Tere (Adriana Ozores) es fa càrrec del jove. De viure en una cèntrica
casa amb jardí es trasllada a un petit pis en un barri als afores
de Madrid. Héctor tracta de comprendre la nova realitat que es mostra
davant els seus ulls. Una forma de vida molt diferent a la seva però
que, a poc a poc, sentirà molt propera. Tot canvia amb l'arribada
de Martín (Damián Alcázar), el pare d'Hèctor. |
|
|
|
 L'EDAT
D'OR DE LA COMÈDIA – "Some Like It Hot" –
En
plena Llei Seca, un estrany cotxe de morts carregat amb un taüt on
hi viatgen quatre enterramorts d’aspecte sinistre, travessen els carrers
de la ciutat, perseguits per un cotxe de la policia. Després d’un
tiroteig, els policies renuncien a la persecució. Del taüt,
ple de forats fets per les bales, surt un líquid, whisky probablement.
Apareix un cartell: Xicago, 1929. Dos músics de jazz, Joe (Tony
Curtis) y Jerry (Jack Lemmon), sense gaire sort, són testimonis
de la matança del dia de Sant Valentí i fugen de Xicago amb
una orquestra femenina amb destinació a Miami, fent-se passar per
Josephine i Daphne. |
|
|
|
 FEIXISME:
HORROR I PERVERSIÓ –
"El Laberinto del Fauno" –
Any
1944, cinquè any del règim franquista. Una nena de 13 anys,
Ofelia, es trasllada amb la seva mare embarassada, Carmen, a un petit poble,
a prop dels Pirineus, on es troba destinat Vidal, cruel capità franquista,
el nou marit d’Ofelia i gens agradable als ulls d’Ofelia. La missió
del capità Vidal és liquidar el maquis, és a dir,
els darrers vestigis de la resistència republicana, que s’amaga
en els boscos de la zona. |
|
|
|
 COEDUCACIÓ
I CINEMA –
"Whale Rider" – Whale
Rider ens explica la fermesa i determinació de Pai enfront dels
costums sexistes del seu poble. Pai és una noia maori. Si hagués
nascut nen hauria estat el successor del cap de la seva tribu, perquè
les tribus maoris de Nova Zelanda tenen per tradició que els successors
dels seus caps siguin els seus mateixos fills mascles primogènits. |
|
|
|
 ÀFRICA,
UN ESPLENDORÓS PAISATGE DE POBRESA I DESESPERACIÓ –
"The
Constant Gardener" –
Tessa i Justín es troben en una conferència a l’inici de
la pel·lícula. Ella és una jove i rebel activista
que interpel·larà Justín, un insegur i tímid
diplomàtic, sobre la intervenció militar britànica
a l’Iraq. Cadascun d’ells tenen cosmovisions de la vida i del món
radicalment oposades, però s’atrauen com a imants i es tornaran
necessàriament complementaris. |
|
|
|
