La pel·lícula ens parla de molts temes: de l’amistat, de l’escola, de la infantesa, de la iniciació a la vida; però també de la por, del terror, de les misèries de la condició humana... I també ens parla d’Història. Els esdeveniments històrics que es reflecteixen a “La lengua de las mariposas”, determinen clarament la vida dels seus personatges, tal com queda ben palès al final. Durant tota la cinta observem un aire de nostàlgia pels anys de llibertat i d’esperança que va suposar la Segona República ("Gracias a la República podemos votar las mujeres", diu la mare d’en Moncho) i una denúncia de la bestialitat irracional dels qui la van enderrocar.

El cop d’estat del juliol de 1936, fou ordit per un sector important de l’exèrcit (els generals Franco, Mola, Sanjurjo, Goded...), però va ser inspirat i finançat per les classes poderoses de l’estat: els terratinents i l’alta burgesia, que van abandonar la via legal i parlamentària per decantar-se definitivament, sobretot arran de la victòria del Front Popular, per l’opció de la dictadura. A l’Espanya de 1936 però, a aquesta solució s’hi van oposar milers de camperols i d’obrers enquadrats en poderosos sindicats i partits, i un important sector de la classe mitjana que també estava a favor d’un projecte democràtic i modernitzador.

El dia 18 de juliol de 1936, el general Franco va sortir de Canàries cap al Marroc espanyol per prendre el comandament de l’exèrcit insurrecte (recordeu que cap al final de la pel·lícula es diu "¡Hay guerra en Àfrica!"). A la península, el general Mola va declarar l’estat de guerra i va ocupar Pamplona. Paral·lelament, Queipo de Llano es va apoderar de Sevilla i extenia la rebel·lió per Andalusia. Durant la nit els sediciosos es van apoderar de Castella-Lleó, Aragó i Galícia (aquests fets són els fets que es narren al final de la pel·lícula, la presa del poder a Galícia per part dels feixistes i la immediata repressió contra les persones progressistes). 

  A d’altres zones de l’estat, però, les coses van anar diferent. A Barcelona, unitats de l’exèrcit provinents de la caserna del Bruc van intentar ocupar alguns punts de la capital, però els obrers armats i les forces d’ordre públic els van vèncer. A Madrid, la insurrecció també va ser reduïda pels partits i sindicats comandats per joves oficials d’artilleria i aviació.

Aviat va quedar clar que Espanya es dividia en dues meitats: l’Espanya lleial a la República comprenia una gran llenca mediterrània que anava des de Catalunya fins a Màlaga; Madrid; Castella-La Manxa; part d’Extremadura i part d’Andalusia; Euskadi (llevat d’Àlaba) i Astúries (excepte Oviedo), és a dir, els més importants centres industrials, l’agricultura d’exportació i els recursos miners del Nord i Andalusia. Per la seva banda, el bàndol franquista –aviat Franco es va erigir com el gran caudillo– comptava amb la resta de la península, Canàries, la major part de les illes Balears i el Marroc espanyol, és a dir, amb les terres cerealístiques, i amb alguns centres d’exportació agrícola i minera (pirites i wolfram). eren els inicis d’una cruenta guerra civil que va durar tres anys –de 1936 a 1939-, que va acabar amb el triomf dels feixistes, gràcies a l’ajut internacional de Hitler i Mussolini, i que va suposar que Espanya patís la llarga i sanguinària dictadura del general Franco.


 

"La lengua de las mariposas" Espanya, 1999 Títol: La lengua de las mariposas. Producció: Pepe Picazo per a Escorpión. Muntatge: Nacho Ruiz Capillas. Música: Alejandro Amenabar Fotografia: Javier Salmones Guió: Rafael Azcona a partir del relat "La lengua de las mariposas" de Manuel Rivas, dins del llibre ¿Qué me quieres, amor?, Madrid, 1996. Alfaguara. Director: José Luis Cuerda. Fitxa artística: Fernando Fernán Gómez (Don Gregorio); Manuel Lozano (Moncho); Uxía Blanco (Rosa); Gonzalo Uriarte (Ramón); Alexis de los Santos (Andrés); Jesús Castejón (D. Avelino); Gruillermo Toledo (O’lis); Elena Fernández (Carmiña); Tamar Novas (Roque); Tatán (Roque Padre);  Celso Parada (Macías); Tucho Lagares (Alcalde). Sinopsi: L’acció de la pel·lícula se situa a la Galícia rural, als anys 30. Un nen, Moncho, té por d’anar a l’escola perquè creu que el mestre pega els alumnes. El mestre, D. Gregorio, és, en canvi, una persona amable que practica una pedagogia progressista i que es desviurà per iniciar Moncho en el coneixement  de la  natura i de la vida. Altres històries es van entrecreuant a partir del germà del nen, Andrés; o del pare, un apassionat republicà. El cop d’estat feixista de juliol de 1936 trencarà el clima de llibertat, i posarà al descobert la brutalitat de les forces obscures (D. Avelino, el cacic;  el capellà; la Guàrdia Civil...) que durant tota la pel·lícula inquietaven els protagonistes.

Text 1: Parla un testimoni

Morasverdes (Salamanca). Hicieron sonar las campanas del Ayuntamiento para que acudiese la gente a una reunión que se iba a celebrar en la escuela. El jefe de los falangistas se sentó en la silla del maestro. “En este pueblo están pasando cosas extrañas. Quizá no se dan ustedes cuenta de que la democracia ya no existe. La única democracia es ésta...”, y desenfundó la pistola. “En vista de ello, tengan cuidado. El consistorio queda disuelto...” (...)

El 15 de agosto, festividad de la Asunción, se presentaron unos falangistas a cumplir una misión siniestra: coger a unas cuantas personas (...)

Los estatutos de autonomía catalán y vasco fueron el colmo de todo. Conducirían sencillamente a su independencia y al final de la unidad española. Cada vez que en España se produce una situación  revolucionaria, el “cantonalismo” se extiende  como un hongo. Primero Cataluña, después el País Vasco, seguidamente Galicia... y al final quiere la independencia hasta un pueblo como Morasverdes. Comités y juntas en cada pueblo. Es el cuento de nunca acabar. En cuanto desaparece un poder fuerte, España se disuelve (...).

Yo combatía para crear una España mejor. Para ello harían falta sacrificios. Las cosas que estaban pasando en la retaguardia eran uno de estos sacrificios necesarios para que la justicia triunfase. Aunque fuese dolorosa, era una parte necesaria de la guerra.

- Aquest és el testimoni de Juan Crespo, que l’any 1936 era un estudiant monàrquic, d’una família conservadora d’un  poble de la província de Salamanca. Crespo relata alguns fets dels primer dies de la guerra civil i comenta les seves postures polítiques.

1.- Quins aspectes del text coincideixen amb fets narrats per la pel·lícula?

2.- Amb quines actuacions de la República es mostra  en desacord?

3.- Crespo diu que volia "una España mejor" i que per això calien sacrificis. De quina mena de "sacrificis" està parlant?

Text 2: Antonio Machado

"La lengua de las mariposas" és un relat exquisit, una autèntica joia literària de Manuel Rivas publicat dins el volum ¿Qué me quieres, amor?. Llegim-ne un parell de fragments:

"Tenemos un nuevo compañero. Es una alegría para todos y vamos a recibirlo con un aplauso.” Pensé que me iba a mear de nuevo por los pantalones, pero sólo noté una humedad en los ojos. “Bien, y ahora vamos a empezar un poema. ¿A quién le toca? ¿Romualdo? Venga, Romualdo, acércate. Ya sabes, despacito y en voz bien alta."

A Romualdo los pantalones cortos le quedaban ridículos. Tenía las piernas muy largas y oscuras, con las rodillas llenas de heridas.

                             Una tarde parda y fría... 

"Un momento, Romualdo, ¿qué es lo que vas a leer?"
"Una poesía, señor."
"¿Y cómo se titula?"
"Recuerdo infantil. Su autor es don Antonio Machado."

"Muy bien, Romualdo, adelante. Con calma y en voz alta. Fíjate en la puntuación."

El llamado Romualdo, a quien yo conocía de acarrear sacos de piñas como niño que era de Altamira, carraspeó como un viejo fumador de picadura y leyó con una voz increíble, espléndida, que parecía salida de la radio de Manolo Suárez, el indiano de Montevideo.

Una tarde parda y fría
De invierno. Los colegiales
estudian. Monotonía
de lluvia tras los cristales.
Es la clase. En un cartel
se representa a Caín
fugitivo y muerto Abel,
junto a una mancha carmín...

"Muy bien. ¿Qué significa monotonía de lluvia, Romualdo?", preguntó el maestro.
"Que llueve sobre mojado, don Gregorio."

1.- El nen Romualdo llegeix un poema d’Antonio Machado. No es tracta d’un escriptor triat a l’atzar. Quina relació pot haver-hi entre D. Gregorio i Antonio Machado? Quina relació va tenir Machado amb la Segona República?  Quina imatge de l’escola se’ns dóna a través del poema?

Text 3: D. Gregorio

“Si vosotros no os calláis, tendré que callarme yo.”
Y se dirigía hacia el ventanal, con la mirada ausente, perdida en el Sinaí. Era un silencio prolongado, descorazonador, como si nos hubiese dejado abandonados en un extraño país. Pronto me di cuenta de que el silencio del maestro era el peor castigo imaginable. Porque todo lo que él tocaba era un cuento fascinante. el cuento podía comenzar con una hoja de papel, después de pasar por el Amazonas y la sístole y diástole del corazón. Todo conectaba, todo tenía sentido. La hierba, la lana, la oveja, mi frío. Cuando el maestro se dirigía hacia el mapamundi, nos quedábamaos atentos como si se iluminase la pantalla del cine Rex. Sentíamos el miedo de los indios cuando escucharon por vez primera el relinchar de los caballos y el estampido del arcabuz. Íbamos a lomos de los elefantes de Aníbal de Cartago por las nieves de los Alpes, camino de Roma. Luchábamos con palos y piedras en Ponte Sampaio contra las tropas de Napoleón. Pero no todo eran guerras. Fabricábamos hoces y rejas de arado en las herrería del Incio. Escribíamos cancioneros de amor en la Provenza y en el mar de Vigo. Construíamos el Pórtico de la Gloria. Plantábamos las patatas que habían venido de América. Y a América emigramos cuando llegó la peste de la patata.”

1.- Que n’opines de la manera que té el mestre de fer entendre als alumnes que han de callar?

2.- Fes una valoració general de com devien ser les explicacions de D. Gregorio.

3.- ¿Creus que les explicacions de un professor o un professora podrien suscitar avui el mateix interès o el mateix embadaliment que provocaven en els alumnes de la Galícia dels anys 30 els relats de D. Gregorio?


 

ACTIVITATS GENERALS 1.- L’escola on va el nen protagonista del film es diu "Rosalía de Castro". Per què creus que té aquest nom? Qui era Rosalía de Castro? 2.- El pare de Moncho, Ramón, és un republicà convençut. "Republicano de D. Manuel Azaña", diu ell. Qui era Manuel Azaña? En un altre moment del film, parlant de D. Gregorio diu: "Los maestros no ganan lo que tendrían que ganar. Ellos son las luces de la República". Què vol dir amb aquesta frase? 3.- Parlem ara del mestre, de D. Gregorio: a)  El mestre li diu al nen que ja té edat per llegir llibres i n’agafa un de la seva petita biblioteca per deixar-li. El llibre es titula "La conquista del pan", però es repensa perquè creu que li costaria entendre'l i, finalment, li dóna "La isla del tesoro".  "La conquista del pan" és un llibre de Kropotkin. Investiga qui era i com pensava Kropotkin i d’aquesta manera podrem tenir una pista sobre la ideologia del mestre, D. Gregorio. b) En la mateixa seqüència, el mestre diu "en los libros podemos refugiar nuestros sueños para que no mueran de frío". Què vol dir amb aquesta frase? c) D. Gregorio es va quedar vidu molt jove i ha tingut una vida de solitud. Igual que un poeta castellà a qui se li va morir la seva dona molt poc després d’haver-se casat i a qui li va dedicar molt dels seus poemes plens de malenconia. Justament, aquest poeta és esmentat a la pel·lícula, quin era el seu nom?  d) Quan el mestre i el nen parlen de l’existència o no de l’infern, D. Gregorio li diu "El infierno del más allá no existe. El odio, la crueldad, eso es el infierno. A veces el infierno somos nosotros mismos" Quina relació tenen aquestes paraules amb el final de la pel.lícula?  e) En l’acte del seu homenatge, el mestre diu que "el lobo no dormirá nunca en la misma cama con el cordero", i també "si conseguimos que una sola generación crezca libre en España ya nadie les podrá arrancar nunca la libertad". En aquest punt, el cacic del poble abandona l’acte, enfurismat. Quin significat tenen aquestes paraules? 4.- És evident que el final de la pel·lícula conté les escenes més impactants. Quan es produeix el cop d’estat feixista la mare de Moncho, Rosa, li diu al nen: "Recuerda esto, Moncho. Papá no era republicano. Papá no era amigo del alcalde. Papá no hablaba mal de los curas. Y otra cosa muy importante, Moncho. Papá no le regaló un traje al maestro."             "Sí que se lo regaló"             "No, Moncho. No se lo regaló. ¿Has entendido bien?               ¡No se lo regaló!"              "No, mamá, no se lo regaló" Explica per què la dona té aquesta actitud. 5.- La duresa de les imatges finals és terrible. L’alcalde, la gent d’esquerres, el mestre han estat detinguts i els fan pujar al camió, molt probablement, per afusellar-los. La gent que va a missa els escridassa, també els protagonistes. Per què actua així la família? Per què insulta Ramón els seus antics amics? Per què Moncho insulta el mestre? Què els podria passar si no ho fessin? Ho trobes correcte des del punt de vista ètic?