No
sé si m’explico va néixer com un programa educatiu de
capacitació comunicativa global, que va ser engegat l’any 2009 per
l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat amb la col·laboració
d’AulaMèdia i d’Objectiu Comunicació, i que
té per objectiu millorar les habilitats d’expressió dels
adolescents de Cornellà a partir del treball amb mitjans de comunicació.
Com que l’objectiu es centrava en l’expressió, el treball ha anat
eminentment encaminat a la producció, tot i que no s’ha oblidat
l’anàlisi.
Al
llarg del curs 2009-2010 s’han realitzat tres edicions del programa amb
joves dels instituts Miquel Martí i Pol i Joan Miró, de Cornellà.
El disseny inicial plantejava tres blocs -Internet, ràdio i televisió-
que s’han anat adaptant en funció de les necessitats de cada grup.
En tots tres blocs, però, el plantejament era el mateix: totes les
activitats van encaminades a la realització final d’un treball de
producció: un weblog a Internet, un programa de ràdio
o un vídeo.
En
la part d’Internet, l’objectiu és crear i desenvolupar un weblog.
Primer en parlem una mica i en veiem diferents exemples per tal d’introduir-nos
en el món dels blocaires i la seva filosofia, i veure quines possibilitats
tècniques ens ofereix un bloc. A partir d’aquí, cada alumne
construeix el seu propi bloc i en redacta els continguts segons el tema
que hagi triat i adequant el registre al públic a qui s’adreça
el bloc.
En
la part de ràdio es comença treballant la dicció i
la improvisació per aprendre a ser conscient de la pròpia
veu i les errades de pronúncia. Després s’aprèn com
es fan un guió radiofònic i una escaleta per a un programa
de ràdio. Un cop vist tot això, es comencen a preparar els
guions per a gravar el programa conjunt. En els tres casos hem comptat
amb la col·laboració de Ràdio Cornellà, que
ens va convidar a gravar el programa a les seves instal·lacions,
la qual cosa ha fet més autèntica i intensa l’experiència
pels joves. I els ha motivat a fer uns guions molt més polits i
a esforçar-se a millorar la seva dicció.
En la
part de televisió primer de tot es fa una introducció al
llenguatge audiovisual bàsic per aprendre els diferents moviments
de càmera, els tipus de pla, els tipus de muntatge..., i sobretot
de com la tria de cadascun d’aquests elements afecta el missatge que es
transmet. Després s’ensenya com es munta un guió per a una
producció audiovisual i quins són els papers de la diferent
gent que treballa darrere de la càmera. Un cop adquirits mínimament
aquests conceptes bàsics es passa a la part de producció.
Es tria amb cada grup quin tipus de producte audiovisual volen crear i
es passa a l’acció. Els tipus de producció han estat variats:
una campanya institucional contra el racisme, un petit reportatge sobre
un problema a l’institut, un vídeoclip musical i, el més
complet de tots, un documental sobre la història i l’actualitat
de l’institut Miquel Martí i Pol, gravat amb motiu de la celebració
del trentè aniversari i que va ser projectat a totes les aules de
l’institut a primera hora del dia de Sant Jordi.
Quan
el temps ho ha permès, també hem fet una introducció
al món de la comunicació no verbal en què s’han mirat
vídeos de diferents oradors, presentadors, polítics, etc.,
per observar l’ús que fan del llenguatge no verbal, adonar-nos de
com això afecta al missatge que es transmet i intentar aprendre
a aprofitar-lo.
El
més important a destacar a l’hora de valorar l’activitat és
la participació dels alumnes, tenint en compte que No se si m’explico
es plantejava com una activitat totalment voluntària, aliena al
seu currículum obligatori i que implicava perdre la seva tarda lliure
setmanal. Com acostuma a passar, treballar amb mitjans de comunicació
és un èxit amb els adolescents. En aquest sentit cal destacar
que el fet de preparar un producte “real” com el programa de ràdio
en una emissora de veritat o fer el vídeo que veurien tots els companys
i amb el suport d'una productora professional, fa que els i les joves s’esforcin
més en la feina d’expressió del que farien potser en textos
únicament fets per lliurar al professor a classe de llengua.
Cal
també destacar i agrair la col·laboració del professorat
dels centres, especialment del departament de llengües de l’institut
Miquel Martí i Pol, que a través de la professora Sandra
Ortega es va implicar molt en aquest projecte establint un contacte estret
amb l’organització i els docents que va fer molt més fàcil,
per exemple, la realització del documental sobre el centre i que
va establir un lligam entre les habilitats lingüístiques de
classe de llengua i les habilitats de comunicació que es treballaven
a No sé si m’explico. Un lligam, d’altra banda, lògic
i tantes vegades demanat des de les entitats que com AulaMèdia reclamen
el dret a l’Educació en Comunicació.
Podeu
veure els resultats del primer any del projecte a No
sé si m’explico, on hi trobareu alguns blogs, els arxius
dels programes de ràdio, algunes produccions audiovisuals i un making
of de com es va fer tot plegat. |
