La tecnologia actual, a més, no només ens permet ser consumidors i espectadors passius, sinó que podem crear i difondre imatges, informacions i continguts, i això també requereix una formació, per poder-ne fer un ús responsable. El volum d’informació que actualment rebem és tan gran que cal aprendre a accedir, analitzar i avaluar aquestes imatges, sons i paraules, que són part de la vida quotidiana. I no per haver nascut en un entorn informatitzat i formar part de la generació digital aquests coneixements vénen sols. En paraules d’Aviva Silver, cap del Programa MEDIA i Media Literacy de la Comissió Europea, “en l’actual societat de la informació, l’alfabetització mediàtica és un factor extremadament important per esdevenir un “ciutadà actiu” i un requisit clau, de la mateixa manera que ho va ser aprendre a llegir i a escriure a principis del segle XX”. Seria concebible, doncs, que els nois i les noies d’avui en dia finalitzessin la seva escolarització sense saber “llegir ni escriure?”. Ens trobem en un moment d’impàs i si, malgrat les mancances del sistema actual, no es comença a introduir l’educació en els mitjans, i també l’ús dels mitjans com a eina d’aprenentatge, l’analfabetisme estarà present en el currículum dels nostres infants i joves, i seran menys crítics i, per tant, menys lliures, ja que no podran escollir i avaluar els seus recursos, ni participar activament en la societat de la informació.