| L'1
d’abril de 2010 el BOE publicava la “Ley General de la Comunicación
Audiovisual” on es recull en l'article 6, apartat 4 que “Los poderes públicos
y los prestadores del servicio de comunicación audiovisual deben
contribuir a la alfabetización mediática de los ciudadanos.”
La
mateixa llei (7/2010, de 31 de març) estableix quines seran les
funcions del nou “Consejo Estatal de Medios Audiovisuales (CEMA)”. En relació
a l'alfabetització mediàtica la llei estipula que una de
les funcions del CEMA serà “velar por la promoción de la
alfabetización mediática en el ámbito audiovisual
con la finalidad de fomentar la adquisición de la máxima
competencia mediática por parte de la ciudadanía.” El “Consejo”
assessorarà a les Corts Generales, al Govern estatal, als organismes
reguladors i a les autoritats audiovisuals com el Consell de l'Audiovisual
de Catalunya (CAC). En l’apartat 2-f de les seves funcions la llei recull
que correspon al CEMA “Elaborar un informe anual sobre el nivel de alfabetización
mediática”.
Llegint
aquesta llei estatal tinc una sensació de “Déjà-vu”
i vaig directament a l'arxiu, a la “Llei 22/2005, de la comunicació
audiovisual de Catalunya” i busco l'articulat que fa referència
a l'alfabetització audiovisual i a la formació en comunicació
audiovisual de la ciutadania.
Efectivament
la llei catalana en l'apartat referent a la “Formació en comunicació
audiovisual” diu que “La Generalitat ha de vetllar per la màxima
competència comunicativa, tant la comprensiva com l'expressiva,
en l'àmbit audiovisual i en les tecnologies de la informació
i la comunicació.” i també l'article referent als “Drets
dels usuaris de serveis de comunicació audiovisual” recull que “Els
prestadors de serveis de comunicació audiovisual han de contribuir
a l'alfabetització audiovisual bàsica dels ciutadans.” La
meva sensació es confirma… “Déjà-vu”
Uns
drets que ara, quatre anys i mig des de la seva aprovació, encara
no han estat desenvolupats legalment, encara són uns conceptes eteris
sobre un paper mullat. Malgrat que el Síndic de Greuges qualifiqui
encertadament l'Educació en Comunicació com un “dret educatiu
emergent”, ni la Generalitat de Catalunya ni la Corporació Catalana
de Mitjans Audiovisuals (CCMA) fan cas, com sempre senten però no
escolten; pitjor encara, miren cap una altra banda.
Tampoc
el “Mandat marc del sistema públic audiovisual” aprovat pel Parlament,
el febrer passat, desenvolupa el dret a l’Educació en Comunicació.
Per tant, des d'AulaMèdia hem sol·licitat al Parlament de
Catalunya –a traves de la Comissió de Peticions- que desenvolupi
i concreti el dret que la ciutadania té a l'alfabetització
audiovisual i a la formació en comunicació audiovisual, que
recullen clarament els articles 14 i 88 de la “Llei de la comunicació
audiovisual de Catalunya”.
AulaMèdia
va sol·licitat el passat 16 de març a la Comissió
de Peticions del Parlament de Catalunya que aquest estament desenvolupi
el dret que la ciutadania té a l'alfabetització audiovisual
i a la formació en comunicació audiovisual. Drets que recullen
els articles 14 i 88 de la “Llei de la comunicació audiovisual de
Catalunya”, però que ni el “Mandat marc del sistema públic
audiovisual” aprovat pel Parlament, el febrer passat, ni cap altra norma
a concretat. La petició d'AulaMèdia ha estat acceptada a
tràmit i la Comissió a acordat sol·licitar al Departament
de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya
un informe sobre aquest aspecte de la Llei. |
