| Jo tenia un amic que quan
et convidava a beure alguna cosa, ja sabies que havies de pagar tu... aquests
dies quan veig el Conseller parlar dels portàtils a les aules me’n
recordo molt d'ell. No discutirem des d'aquesta revista -que impulsa i
difon l'Educació en Comunicació- si és necessari o
no que l'alumnat d'avui dia conegui els nous llenguatges i la tecnologia
de la informació i la comunicació, en tot cas criticarem
que a les aules manca tecnologia per la creació i la producció
audiovisual.
La primera pregunta sobre
"la iniciativa" (per qualificar-la d'alguna forma) que et ve al cap és:
per què fer pagar a les famílies part de l’ordinador? Totes
les famílies de l’Estat espanyol paguen els ordinadors? Segurament
moltes famílies, mares i pares, sense massa poder adquisitiu o acomiadats
de qualsevol cadena de muntatge, es preguntaran si els ordinadors catalans
porten les tecles d'or o és que el Departament d'Educació
ha invertit menys diners en "la iniciativa" que altres administracions
educatives veïnes.
Aquestes setmanes passades
la comunitat educativa i la societat en general s'han fet moltes preguntes
sobre la conveniència o no de "la iniciativa" del Departament. Com
diu el tòpic periodístic "s'ha vessat molta tinta sobre el
tema" i s'han dit moltes coses i també moltes tonteries. Deixeu-me
dir ara les meves:
Calia que l'alumnat -vaja
les famílies!- compressin un ordinador a més del que la majoria
de les famílies ja tenen a casa? Per poder treballar digitalment,
no seria més interessant dotar d'ordinadors suficients als centres
educatius i fer comprar a l'alumnat memòries extraibles (USB), com
ja fan molts centres que fa temps que treballen digitalment? La xarxa que
se’ns ofereix en els centres per treballar amb Internet té la necessària
qualitat i velocitat? Tenim suficient material didàctic per fer
el salt des del paper al material didàctic digital? i sobretot té
prou qualitat el material digital publicat fins ara?
Algú pensa que l’entrada
dels ordinadors a l’aula és la vacuna definitiva contra el fracàs
escolar? I finalment i el més important: aquesta ha de ser la prioritat
del Departament d’Educació, quan hi ha encara importants mancances
d’infrastructura en alguns dels seus centres que encara tenen barracons?...
perdó, “mòduls prefabricats”.
Vist tot plegat: que el Departament
ha proposat descaradament llibres digitals d'una editorial concreta i que
els ordinadors que entren a les aules també són d'una marca
concreta; deixeu-me ser mal pensat, tot plegat fa una mica de tuf... no?
En aquest cas, com en tants d’altres, potser tenia raó l’expresident,
el germà del conseller, quan deia que: “hi ha un problema que es
diu 3 per cent”.
|
