| En
el marc del treball titulat Elements per estudiar la telerealitat a
Secundària, presentat a l’edició 2007 dels premis “El
CAC a l’escola”, i amb la voluntat d’aproximar-nos a un mínim coneixement
de la visió que té el jovent del fenomen dels reality,
vam dur a terme un treball de camp durant el curs 2005-2006, entre 160
joves de 3r i 4t d’ESO i 1r i 2n de Batxillerat (és a dir entre
14 i 18 anys aproximadament), de dos centres d’Educació Secundària;
d’una banda l’IES Bellvitge, de l’Hospitalet de Llobregat, i de l’altra
de l’Escola Solc, del districte barceloní de Les Corts; un conjunt
de nois i noies -els de la suma dels dos centres- d’una extracció
social que es podria anomenar de classe mitjana-baixa, que amb totes les
seves variants és la majoritària en el nostre país
i que, per tant, hem cregut força representativa.
A continuació
reproduïm només algunes (per raons d’espai) de les preguntes
d’aquesta mostra amb els seus resultats, així com les conclusions
generals.
-
Hi participaries com a concursant en programes com a Gran Hermano?
| |
Nois
|
Noies
|
TOTAL
|
|
SÍ
|
17,3
|
22,4
|
20
|
|
NO
|
81,6
|
76,3
|
78,8
|
|
No
ho sap
|
1,1
|
1,3
|
1,2
|
-
Trobes que els joves que hi participen són representatius dels joves
de la seva edat?
| |
Nois
|
Noies
|
TOTAL
|
|
SÍ
|
21
|
25
|
22,9
|
|
NO
|
76
|
68,4
|
72.4
|
|
No
ho sap
|
3
|
6,6
|
4,7
|
-
Els concursants de Gran Hermano viuen incomunicats del món exterior
sense televisió, telèfon, ràdio, premsa, llibres,
paper i llapis... Què et seria més difícil de prescindir
d’aquests objectes?
| |
Nois
|
Noies
|
TOTAL
|
| Televisió |
51,1
|
31,5
|
43,2
|
| Telèfon |
15,4
|
40,7
|
28,2
|
| Llibres |
4,7
|
15,7
|
10,8
|
| Premsa |
3,5
|
0,6
|
2,5
|
| Ordinador |
23,5
|
6,5
|
12,3
|
| Llapis
i paper |
0,6
|
2,6
|
1,8
|
| No
ho sap |
1,2
|
1,3
|
1,2
|
Conclusions
Pel
que fa a les conclusions de la mostra hem de dir que la meitat dels nois
i les noies enquestats declaren el seu rebuig als realitys. Confessar
veure aquests programes és un extrem vergonyant, i si hi afegim
parlar d’aquesta qüestió en un marc escolar i en una enquesta
presentada per adults –per bé que anònima– la vergonya encara
augmenta... Cal destacar una dada que creiem significativa i és
que les noies es mostren més favorables a aquests programes.
Una
majoria dels joves que van respondre les preguntes rebutgen la seva hipotètica
participació en programes d’aquest estil. Però altra vegada,
les noies demostren una actitud més favorable als realitys,
perquè hi intervindrien més que els nois. Es percep que la
telerealitat promociona contravalors (negatius en general, conflictivitat,
agressivitat, desconfiança, odi...), però fixem-nos que una
quarta part de les noies defensen que en aquest tipus de format televisiu
es potencia l’amistat com a valor. Els temes que més es desitja
que apareguin són els temes personals, els embolics entre els participants
i els relatius a l’amor i al sexe, que ens aboquen a les qüestions
més morboses, un dels aspectes més potenciats per la telerealitat.
Finalment,
els joves i les joves manifesten que la televisió i el telèfon
són els mitjans de comunicació que els costaria més
de prescindir. Cal remarcar que els nois declaren que tenen més
dependència de la televisió i de l’ordinador. Pel que fa
a les noies, és el telèfon l’aparell que els costaria més
de deixar. Confirmació, per tant, d’un estereotip: els nois prefereixen
un estri més actiu, dinàmic, lúdic (probablement),
però també individualista; mentre que les noies, amb el mòbil,
ens vindrien a confirmar la seva intensa activitat social, comunicadora
i conversacional. |
|
|
