Fa dotze anys, algunes professores de 2n d'ESO de Llengua i Literatura castellana i catalana vam començar a integrar a les nostres classes la premsa escrita, amb la idea de treballar la redacció des d'un punt de vista atractiu i actual. Per això se'ns va acudir de visitar un diari amb l'alumnat, i així ho vam fer durant molts anys. Un dia, una professora de català que havia treballat en una emissora de ràdio pública ens va dir que podíem anar-hi amb l'alumnat i ens va semblar una bona oportunitat. Més tard es van afegir els temes de la televisió i la publicitat. Les idees van sorgir progressivament entre vàries persones, però sense gaire coordinació inicialment. Quan ens vam adonar, ara fa vuit anys, que les quatre primeres idees s'havien anat convertint en un projecte coherent i motivador, vam assumir-ne la coordinació entre tres o quatre professores de castellà i català i vam presentar-lo com a projecte innovador a la direcció. Aleshores les sortides pedagògiques (diari, ràdio i televisió) es van fer extensives a tots els grups de 2n d'ESO.

¿Quin interès hi veus, en aquest projecte i en aquestes sortides?

De la visita a Catalunya Ràdio en destaco el fet de poder assistir a la gravació d'un programa en directe per conèixer els “secrets” d'aquest mitjà. Fa uns anys també vam viure aquesta experiència a TV3, però ara la visita no inclou aquesta possibilitat. Des d'un temps ençà hem començat a fer produccions amb l'alumnat. Tot va iniciar-se quan El Periódico de Catalunya ens va fer una proposta de creació d'un diari en paper per cada grup-classe de 2n d'ESO amb el suport d'uns monitors estudiants de periodisme que dinamitzen l'activitat i aconsegueixen que l'alumnat es responsabilitzi del procés de creació, de la publicació del diari del grup-classe i del resultat del producte final. Darrerament hem canviat el suport imprès pel digital, però l'essència de l'activitat és la mateixa. A més, fa temps vam fer un taller de ràdio al MACBA amb l'alumnat. Llavors vam parlar amb la responsable de l'emissora de la nostra escola -l'objectiu principal de la qual és millorar el nivell de llengua oral en francès dels alumnes- i ens vam posar a treballar en coordinació amb ella. També ens vam repartir entre els docents de Llengua i Literatura castellana i catalana les activitats relacionades amb els mitjans, com ara la creació d'un diari, de programes radiofònics i televisius, etc.

¿Com s'integren aquestes activitats en la rutina escolar i què voleu aconseguir quan les proposeu?

No pretenem que els alumnes siguin periodistes, però han d'aprendre a llegir, a escriure, a expressar i a entendre adequadament diversos tipus de missatges transmesos mitjançant diferents canals. També han de ser crítics amb els mitjans i els han de conèixer de prop, perquè avui dia ens envaeixen totalment. Per això considerem que les produccions de l'alumnat formen part del seu procés d'aprenentatge i per tant s'han d'incloure en l'avaluació. Quant a l'organització de les activitats, les fem per equips, perquè van molt bé quan es tracta de treballar sobre diverses seccions (en el diari, en els programes de ràdio i televisió, etc.).

¿Com justificaries el fet que s'incloguin els mitjans de comunicació en el currículum de 2n d'ESO?

L'aprenentatge de la comunicació i la llengua a la meva matèria és bàsic, i els mitjans utilitzen diferents llenguatges per transmetre informació. Quan aquesta darrera es vol manipular, sovint es recorre a la llengua per aconseguir-ho. Per tant, per entendre i interpretar la informació cal dominar la llengua, que és un instrument importantíssim. L'alumnat ha d'aprendre que quan la informació es manipula és perquè hi ha uns interessos econòmics, polítics o ideològics més o menys amagats. 

Comparacions entre textos periodístics que tracten la mateixa notícia, o entre diaris del mateix dia (fitxa tècnica, format, disseny, tipografia, nombre i tipus d'articles d'una secció determinada, notícies obviades o destacades, percentatge d'anuncis, de pàgines dedicades a un tema, tipus d'il·lustracions, i finalment conclusions personals); o bé exercicis d'observació, anàlisi i identificació dels diferents gèneres periodístics existents a partir de les seves característiques; etc. També es pot treballar la transformació d'un gènere a un altre (de notícia a crònica i viceversa, per exemple).

¿Com tractes a les teves classes la TV, el cinema, Internet, els telèfons mòbils i la publicitat?

Sobre els telèfons mòbils encara no m'he atrevit a fer res. I pel que fa a Internet, m'interessa molt el tema i m'agradaria saber-ne més i dedicar-hi més temps. De moment m'he centrat en la cerca i selecció de la informació i en la comunicació per correu electrònic amb l'alumnat per donar-los alguna informació, per proporcionar-los recursos o per rebre treballs elaborats en format electrònic. Quant a la TV, a partir de la pel·lícula El show de Truman treballem sobre el poder dels mass media i la manipulació de la vida dels éssers humans a través dels reality shows en funció dels interessos d'una cadena de TV. Comencem fent una cerca a Internet i seleccionant la informació necessària per presentar la pel·lícula oralment a classe. Després parlem dels reality shows (característiques, exemples que els alumnes coneixen) i discutim sobre si els agraden o no. Mentre veiem la pel·lícula han de prendre apunts per poder escriure'n una sinopsi i comentar a classe el film, destacant-ne els temes principal i secundaris, la tesi o missatge, la caracterització i el tipus de personatges, etc. També treballem sobre els plans, però no sobre el guió. A més, fem un estudi dels gèneres televisius, sobretot dels telenotícies i comparem telediaris seguint unes pautes. Després l'alumnat elabora un telenotícies seriós o satíric per grups de cinc o sis, amb la preparació prèvia d'un guió. Es creen els decorats, se cerca un nom i un logotip per a la televisió i finalment es fa una gravació en vídeo. Tot s'avalua i es puntua (tant el guió escrit com l'expressió oral). Al final es visiona el producte, es comenta, se'n fa una crítica i una coavaluació oral. Per acabar, la publicitat la treballem produint els nostres propis anuncis en format radiofònic i televisiu, per afegir-los als programes de ràdio i televisió que realitzem.