Diuen que "una tele sense TDT no és una tele". Amb aquest missatge el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya intentava convèncer els telespectadors de la importància tecnològica de la Televisió Digital Terrestre i de les noves prestacions que ofereix la televisió del futur. Una campanya amb l’objectiu bàsic d'augmentar la penetració (industrial?) de la TDT però amb una “certa simplicitat i economia expressiva”, com reconeixia el mateix conseller Joan Manuel Tresserras. Oh! gran campanya aquesta de la televisió de plastilina versus la televisió digital, que ha cremat en dos mesos -desembre i gener- un pressupost de quasi bé un milió d'euros, exactament 990.000 €. D’altra banda el Ministeri d’Indústria de l’Estat espanyol va destinar sis milions d’euros a promoure la TDT... més fusta!

Des de l’administració es segueix insistint en aquesta falera de la tecnologia electrònica de consum. Volen, tan si com no, canviar el parc de receptors de televisió de les nostres llars però sense posar en marxa cap pla renove. S’estén la síndrome de “l’enlluernament de les pantalles” guarnida d’interactivitat. Una febre que deixa de banda el debat sobre els continguts televisius i la funció social dels mitjans de comunicació per centrar-se només en la quantitat d’informació i en el nombre de canals que podrem sintonitzar. 

Ha plogut molt des de l’obsessió del “vídeo". Ara l'objecte més desitjat en les llars catalanes és el “descodificador" de TDT, aquest aparell que com una clau màgica ens obrirà, diuen, desenes de noves finestres. Però, realment hi ha més continguts? o totes les finestres miren cap a la mateixa direcció. El que podem trobar actualment en la TDT són "refregits" dels canals generalistes i molts, masses, canals clònics.

Pensant-ho bé... potser sí que necessitem una nova tecnologia, necessitem descodificadors per a descodificar la informació, per poder rebre en el nostre receptor una informació crítica, contrastada i de qualitat. Quina llàstima que no es trobin en el mercat descodificadors de televisió que seleccionin, cerquin, entre tota l’oferta existent, una programació intel·ligent i descartin automàticament la publicitat.

Mentre no descobreixin aquesta tecnologia utòpica, cal preguntar-se si l'Educació en Comunicació no és el millor xip que podem utilitzar per crear aquest potent descodificador personal que necessitem quan ens posem davant de la televisió.