Tenim estudis recents sobre el consum de mitjans de comunicació per part del jovent que confirmen la tendència que ja s'intuïa: Internet està menjant espai al consum de televisió. Tot i així, la televisió continua sent el mitjà de referència pels joves.

Segons l'estudi "Dieta mediàtica i cultural dels joves" realitzat pel Baròmetre de la comunicació i la cultura, la televisió és el mitjà de comunicació més utilitzat pels joves (amb una mitjana de 136 minuts diaris). Altres pantalles, però, van ocupant més i més espai en aquest consum, és el cas d'Internet (65 minuts diaris segons el mateix estudi), dels videojocs, de la telefonia mòbil i d'altres dispositius mòbils. 

Alguns especialistes asseguren que aquest avenç d’Internet, dels videojocs o dels mòbils és a causa d'una suposada interactivitat. Però no ens podem enlluernar amb la interacció que suposadament ofereixen algunes pantalles, ja que aquesta interacció és molt limitada i en molts casos... falsa.

Seleccionar un canal entre 100, o llogar una pel·lícula d'un videoclub virtual és interacció? Poder comprar a través d'una pantalla, o seleccionar un personatge en un videojoc és interacció? Potser sí que hem arribat a un punt -a la societat de la recepció... passiva- on seleccionar un botó, saber manipular els comandaments d'un videojoc o simplement teclejar es considera interactiu.

Sens dubte parlar d’interacció ha de voler dir bidireccionalitat, una paraula provecta que per desgracia ja no s'usa, i bidireccionalitat vol dir recepció però també producció. Sinó entrem a considerar la producció en el procés cap a la interactivitat, estem en el camí errat, simplement estem coincidint i, algunes vegades defensant, el discurs publicitari d'alguns fabricants.

Està molt bé saber quin consum de pantalles tenen els joves, sobretot perquè ens dóna dades sobre la importància dels llenguatges audiovisuals en la nostra societat. Però més que dades quantitatives, també necessitem dades qualitatives de la capacitació mediàtica dels nostres infants i joves.

Quan tindrem estudis seriosos que donin dades sobre els coneixements mediàtics dels infants i dels joves? Sobre la seva capacitat per discernir els missatges mediàtics? Quan sabrem quina capacitació comprensiva i expressiva te la població escolar en l'àmbit mediàtic? No ens referim al coneixement de les eines digitals, sinó a la seva capacitat en saber "llegir" i també saber "escriure" textos audiovisuals. Fins a la data només tenim dades fiables sobre el consum d'algunes pantalles, però malgrat aquest consum detectem un alt percentatge d'analfabetisme audiovisual en l'actual societat del segle XXI.