AulaMèdia Editorial
A peu d'escala
Editorials AulaMèdia

AulaMèdia
- Editorials
- Entrevistes
- Intro
- Premsa
- Ràdio
- Televisió
- Publicitat
- Cinema
- Documentals
- Material
- Revistes
- Llibres
CinEscola
EduCom
Formació
Pissarra
DVDifusió
Enllaços
Índex
Correu
És realment escandalós, segueixen parlant de la tecnologia al servei de la societat i segueixen sense parlar dels continguts socials que aquesta tecnologia pot canalitzar. Darrerament són nombroses les conferències, els congressos i els fòrums on la tecnologia audiovisual és el tema nuclear de les discussions, ja sigui sobre la Televisió Digital Terrestre (TDT) o sobre Internet, però el debat es queda clavat aquí, en l'eina, en el primer esglaó d’allò que hauria de ser un gran debat sobre la comunicació i les seves possibilitats socials i educatives.

Grans estudis ens parlen de nous suports, de noves plataformes, de noves maneres de veure televisió -per Internet, pel mòbil-, però quants estudis hi ha sobre la capacitació comunicativa de la ciutadania? És a dir, la capacitat de veure i d'escoltar, i no només de mirar i de sentir, en definitiva: d'analitzar i no només de consumir.

Aquest consumisme de continguts i la "moda" tecnològica audiovisual, ens porta a omplir de pantalles la nostra llar i les nostres butxaques, carteres i bosses. És cert que la tecnologia fa créixer l’oferta de "nous canals" d'informació, de programes i de nous continguts audiovisuals, però també és cert que la majoria d'ells són clònics.

Diuen que la necessitat fa l'òrgan però... ¿és la tecnologia de la comunicació una extensió de l'ésser humà que apareix per la necessitat social de comunicar-se? o és la indústria tecnològica la que ens fa créixer la necessitat d'un nou òrgan? No, no vull fer un joc de paraules, sinó una reflexió cada vegada més necessària, en una societat que creix entre el consumisme tecnològic, la saturació informativa i l'analfabetisme mediàtic. 

Enmig d'aquest entramat de xips, de bits, de nous mitjans de comunicació i de noves "modes" audiovisuals, ¿l'escola no ha d'educar en la selecció dels missatges, en la seva descodificació i comprensió, en l'anàlisi del seu contingut i en la utilització dels seus llenguatges? Ho pregunto perquè sembla que la resposta de les administracions educatives està clara: NO! i així ho recull la LOE des del seu text. ¿Només cal educar a l'alumnat en el funcionament de les eines informàtiques?, una competència sense dubte necessària; però la pregunta és... en la primera llei educativa del Segle XXI ¿no cal incloure també l'anàlisi i la comprensió dels missatges mediàtics i les noves possibilitats expressives de la tecnologia audiovisual?

La febre de la fascinació tecnològica -el que podríem anomenar la síndrome del enlluernament de les pantalles- ataca un col·lectiu important del professorat de secundària, i també d'universitats, que desenvolupa i transmet un coneixement profund de l'eina sense parlar dels continguts, o és que això ho deixem en mans dels operadors audiovisuals i les agències de publicitat? Potser és que només volem preparar a l'alumnat pel "món laboral" i no pel "món social". Seguim sense avançar en el debat, seguim a peu d'escala.

  Francesc-Josep Deó
Coordinador
d'AulaMèdia
AulaMèdiaAulaMèdia