Algú es pot preguntar, per què el cinema a l’aula? La resposta és contundent: es tracta d’un element importantíssim de dinamització que afavoreix les tasques acadèmiques bàsiques com ara la comprensió, l’adquisició de conceptes, el  raonament, la interpretació, l’anàlisi crítica. El cinema a l’escola, a més, potencia la reflexió, sensibilitza i ajuda a formar-se opinions.

Més d’un segle de cinema ens ha regalat un patrimoni comunicatiu, històric, artístic i vital de proporcions inimaginables. Què fer amb tot aquest tresor? Una de les tesis d’aquesta obra ens ve a proposar que, precisament, és el  món educatiu qui s’ha de fer càrrec de la gestió social d’aquesta informació, d’aquesta vasta i constant producció artística que és el cinema —comercial i no comercial— de la qual no som ni capaços d’imaginar-nos els seus avantatges educatius. En aquesta línia, s’aposta per una educació en cinema com a eina d’exemplificació; com a forma per saber llegir la cultura audiovisual; com a llapis prodigiós per saber escriure imatges; com a via per a la reflexió sobre les idees, sobre les relacions socials, sobre els sentiments, sobre un mateix...

La distribució dels capítols del llibre en dues parts ben diferenciades —un bloc teòric per als continguts del cinema i un altre amb les propostes didàctiques per a primària i secundària— respon a la intenció de facilitar al màxim la tasca per al docent per dur a terme aprenentatges en l’educació cinematogràfica i comunicativa.