 Els
nens i nenes que tenim a l’escola són grans consumidors d’imatges
fixes, d’imatges en moviment i de tot tipus de produccions audiovisuals
que conviuen amb nosaltres. Imatges i sons els són ben familiars
perquè han crescut juntament amb ells i formen part del seu llenguatge
quotidià. Si per uns instants pensem què és el que
porta un infant a la motxilla quan arriba a l’escola, de ben segur que
tots coincidirem a dir que moltes hores de televisió, entre d’altres
coses. Consum televisiu que abasta un camp ben ampli de continguts i gèneres
que van des dels dibuixos animats, les pel·lícules i tota
la resta que hagi vist de manera conscient o inconscient. Televisió
i cinema que no deixarà de veure pel fet d’anar a l’escola, sinó
que anirà en augment a mesura que es faci gran. Dibuixos animats,
programes i pel·lícules de les que gairebé mai en
parlarà al llarg de tota la seva educació obligatòria.
Com a professionals de l’educació cal que ens preguntem, per què?
Per què el tres, dos, u, acció! resta tallat dins de l’escola
quan és omnipresent fora d’ella? Per què els nens i nenes
no poden ni parlar ni aprendre amb paraules, imatges i sons durant l’escolarització
obligatòria?
AulaMèdia,
des dels seus orígens, treballa per exigir que el buit curricular
de continguts d’Educació en Comunicació, que tant conté
el currículum de Primària com el de Secundària, desaparegui
d’una vegada per totes. En reiterades ocasions hem tractat àmpliament
aquesta ceguesa institucional. Fa temps que escoltem bones intencions i
llegim propostes de millora. El cert, però, és que els anys
passen, els nens i nenes creixen i tot queda en papers mullats. Davant
d’aquesta irresponsabilitat, presentem el projecte CinEscola.info
per tal d’integrar, d’acord a les possibilitats curriculars actuals, el
cinema com un contingut per entrar a les aules.
D’entrada,
quan parlem d’introduir el cinema en l’ensenyament obligatori cal definir,
a grans trets, a quin tipus de cinema ens referim. Estem convençuts
que el cinema que ha d’entrar a les escoles ha de ser l’hereu indiscutible
de la tradició literària de narrar històries de tot
tipus que han fet vibrar la humanitat per les possibilitats expressives
que ofereix l’ús d’un codi que combina el llenguatge verbal amb
el no verbal. Codi que s’ha convertit en un art per refer la vida mitjançant
un llarg tràveling per les nostres emocions, alhora que esdevé
una escola de realitats per la identificació amb les situacions
i els personatges de la pantalla.
Defensem
un cinema educatiu, que podríem qualificar “clàssic”, la
narració del qual exigeix de la participació dels espectadors
per comprendre les històries que ens explica, igual com en la lectura.
Educar aquesta mirada cinematogràfica és cabdal, quant el
llenguatge audiovisual també forma part dels relats mediàtics
que ens bombardegen minut rera minut. Tanmateix, bona part del model discursiu
que empra la televisió i altres mitjans de comunicació poc
té a veure amb la narració cinematogràfica esmentada,
que defuig la cultura de l’espectacle que aclapara força pantalles.
Des d’un punt de vista educatiu, és justament aquest aspecte el
que ens aporta un doble avantatge. D’una banda, aprendre cinema i aprendre
amb el cinema serveix com a contrapunt davant els relats mediàtics
banals, lleugers i superficials. Per comprendre bé el relat fílmic
cal fer un esforç cognitiu que ens farà reflexionar sobre
el contingut audiovisual. Saber com està construït el missatge
i poder-lo analitzar facilita comprendre’l millor, en definitiva aprendre
a fer una anàlisi crítica. D’altra banda, ens ajudarà
a conèixer i reflexionar sobre aquest mitjà de comunicació
arrelat a les nostres vides de forma natural, i que no per aquest fet hem
de menystenir des d’un punt de vista social i educatiu.
La
didàctica del cinema a l’aula de Primària està molt
descuidada, per no dir gairebé ignorada. Les propostes didàctiques
són escadusseres, com també la formació que s’imparteix
per als professionals de l’educació. Per aquest motiu, des d’AulaMèdia
proposem, a més de cursos de formació i experiències
provades, dues vies d’integració que són del tot complementàries.
En
primer lloc, mitjançant el visionat de dibuixos animats o films,
el comentari corresponent i les activitats dissenyades segons uns objectius
previs. Les pel·lícules de CinEscola.info
faciliten la tasca als educadors perquè contenen moltes activitats
per tractar la narració audiovisual, el seu llenguatge i sobretot
la interdisicplinarietat amb la majoria de les matèries curriculars.
La varietat de temes que sovint convergeixen en un film ens obre un ventall
de possibilitats per enfocar-los des de l’àrea de Coneixement del
Medi, de Llengua, de Visual i Plàstica, de Música, etc. A
banda d’aquests continguts, l’educació en valors també és
present en les propostes. La identificació i projecció que
realitzem amb certs personatges i accions de les pel·lícules
esdevé clau per reflexionar-hi de forma col·lectiva i expressar
les emocions sentides, ja siguin de sorpresa, de fascinació, de
por... Els nens i nenes agraeixen profundament que els escoltem quan s’han
sentit sacsejats o colpits per relats que han vist. Com els adults, necessiten
comunicar-se, parlar, comentar, contrastar.
La
segona via per introduir el cinema a Primària consisteix a fer un
pas més en la línia anterior i, en la mesura que tinguem
tallers, treballs per racons, o qualsevol franja horària fixa dins
l’horari escolar dels cursos de Primària -la sisena hora ha estat
molt ben escollida per alguns centres-, portar a terme una programació
sobre cinema que desenvolupi els continguts bàsics d’Educació
en Comunicació a partir de la combinació d’altres mitjans
de comunicació, com poden ser la ràdio, la premsa, la televisió,
etc. o cursos monogràfics sobre alguns d’ells.
 D’acord
a les característiques mentals i psicològiques dels nens
d’aquesta etapa, l’experimentació és la porta d’entrada a
qualsevol reflexió o anàlisi de la realitat immediata que
ens envolta. Juntament amb l’experimentació no podem oblidar el
gaudi i la motivació com a detonadors per realitzar qualsevol situació
d’ensenyament i aprenentatge. El cinema, per se, conté aquests
elements, només cal que sapiguem disposar-los com a leitmotiv
en
la nostra experiència pedagògica. En aquest sentit, hem pensat
que pot ser profitós citar, de forma succinta i atenent les limitacions
que es deriven de qualsevol intent de simplificació, quins haurien
de ser els objectius generals del cinema a Primària, basats sempre
en el “veure” i el “fer”.
a)
Fomentar el gust per aprendre a mirar des de diferents pantalles.
b)
Diferenciar el cinema dels altres mitjans de comunicació i del teatre,
i saber-ne les característiques pròpies.
c)
Distingir la realitat de la ficció cinematogràfica i literària.
d)
Construir o manipular estris senzills cinematogràfics que tinguin
una relació molt directa amb el llenguatge cinematogràfic
(visor, zoòtrop, taumatrop, càmera de fotografiar i de video,
focus de llum, etc.)
e)
Aprendre a llegir i escriure amb paraules, imatges i sons progressivament
i de forma paral·lela a la lectura verbal.
f)
Conèixer personatges clàssics del cinema sempre i quan s’estableixin
paral·lelismes amb personatges que siguin propers als nens i nenes.
g)
Realitzar petites produccions audiovisuals i visionar-les.
h)
Adquirir els hàbits bàsics per veure i comentar un film a
l’escola i al cinema.
i)
Expressar les emocions i opinions sentides durant i després de les
narracions audiovisuals.
j)
Escoltar i acceptar les opinions diverses davant d’una mateixa animació
o pel·lícula.
|
|
|
Alba
Ambròs
|
|
|
|
Redacció
|
|
d'AulaMèdia
|
 
|
|
