 AulaMèdia
sempre està atenta a totes les iniciatives i propostes que sorgeixen
al voltant de l’Educació en Comunicació (EC) tant en el marc
nacional com en l’internacional. Per una qüestió de principis,
sempre expliquem i donem a conèixer les últimes tendències
en l’àmbit que ens defineix. Sovint, però, la voluntat de
transmetre les veus d’altri que sintonitzen amb les nostres resta silent
a causa del buit general que encara pateix l’EC. Enguany, s’ha donat el
cas que AulaMèdia ha participat en dos projectes d’abast internacional
per impulsar-la. El primer d’ells és la La Carta Europea per a l’Alfabetització
Audiovisual i el segon és una consulta sobre l’estat de la qüestió
de l’EC en el nostre país, qüestionari elaborat per un grup
d’Experts de la Comissió Europea.
La
Carta Europea per a l’Alfabetització Audiovisual
El
2005 el Film Council del Regne Unit juntament amb el British
Film Institute (BFI) van tenir la idea de redactar una carta que definís
els principis bàsics de l’Educació en Comunicació
a Europa, i van seguir la mateixa línia d’altres cartes i declaracions
realitzades anteriorment. Per tal de poder desenvolupar la iniciativa,
varen crear una comissió directiva de la Carta formada per un nombre
limitat de representants de les institucions europees més rellevants
en aquest àmbit, que han donat suport econòmic per un període
de tres anys. Un dels altres compromisos que han assumit els països
d’Àustria, Bèlgica, França, Alemanya, Portugal, Espanya,
Suècia i el mateix Regne Unit, ha estat difondre la Carta en el
seu propi país, a més de donar-la a conèixer a altres
regions d’Europa.
Un dels
propòsits importants que té la Carta consisteix a partir
d’una definició comuna del concepte “alfabetització audiovisual”
(media literacy en anglès que equival a l’expressió
Educació en Comunicació) amb la intenció d’impulsar
compromisos i accions que contribueixin al seu desenvolupament. Per una
altra banda, també vol facilitar un consens i un treball en xarxa
entre totes les persones dels diferents països d’Europa que treballen
l’EC. Així mateix, la Carta gaudeix d’una extensa i actualitzada
base de dades de tots els membres i institucions que l’han signada. La
cerca tant pot fer-se per països, per sectors de mitjans de comunicació
o fins i tot per sectors educatius. Una vegada s’ha signat el document
en línia, la mateixa pàgina web ofereix un ampli ventall
de possibilitats, com per exemple participar en fòrums, cercar recursos
sobre EC, etc.
La
Carta Europea per a l’Alfabetització Audiovisual (The
European Charter for Media Literacy) està formada per sis
principis bàsics sobre l’EC (vegeu-la en castellà),
que requereixen d’un compromís per part de totes les persones, institucions
o organitzacions que, de forma lliure i voluntària, optin per signar-la.
L’última clàusula exigeix que el sotasignant s’hi adscrigui
d’acord a una de les tres categories que proposen: a) com a soci i col·laborador,
b) com a patrocinador o bé c) com a proveïdor, categoria que
implica desenvolupar un Pla d’Acció d’EC amb un temps i uns costos
estimats. AulaMèdia l’ha signada i assumeix els compromisos que
es demanen al proveïdor. Encoratgem tothom que hi estigui interessat
a signar la Carta Europea per a l’Alfabetització Audiovisual per
afavorir aquesta altra iniciativa sorgida de la societat civil per defensar
el Dret de l’Educació en Comunicació.
L’Educació
en Comunicació en la Unió Europea
L’Educació
en Comunicació és present en la Unió Europea i cada
vegada són més nombroses les polítiques que s’estan
portant a terme per tal d’afavorir i incrementar el seu marc de referència.
Només com a dada representativa citarem que el sector audiovisual
dóna feina a més d’un milió de persones. Per tal d’implementar
les polítiques sobre l’alfabetització audivoisual s’estan
portant a terme quatre tipus d’accions diferents en els següents àmbits:
a)
Un marc regulador: La televisió sense fronteres. La Comissió
ha presentat una proposta legislativa per a un Servei
d’alfabetització audiovisual. Així mateix s’han adoptat
recomanacions per la Protecció de menors en el context de la xarxa
i el Patrimoni europeu del cinema.
b)
Mecanismes de suport a nivell europeu mitjançant el Media programme
per tal de complementar altres sistemes que existeixen a nivell nacional.
c)
Accions centrades en la distribució del contingut audiovisual en
contextos de navegació per la xarxa, que han donat lloc al Content
Online i al Media
Literacy.
d)
Mesures externes, en particular la defensa dels interessos culturals en
el context de World Trade Organization.
Durant
el Consell Europeu de Lisboa, que tingué lloc el mes de març
del 2000, la Unió Europea va fixar una estratègia per consolidar
el món laboral, la reforma econòmica i la cohesió
social com una part del coneixement basat en l’economia. Arran d’aquesta
idea, una de les conclusions a les quals s’ha arribat és que l’alfabetització
audiovisual de la ciutadania té un paper decisiu per assolir l’objectiu
fixat a Lisboa: passar d’una societat basada en l’economia a una societat
basada en la informació.
Dins
d’aquest marc, la Comissió Europea ha portat a terme una iniciativa
sobre Alfabetització
Audiovisual requerida pel Parlament Europeu juntament amb alguns dels
Estats Membres. Mentre que en alguns països d’aquests Estats l’EC
forma part del currículum escolar —com ocorre a Irlanda, al Regne
Unit i a Suècia—, en d’altres països, com en el nostre, encara
en nega el dret a l’Educació en Comunicació. A fi i efecte
d’impulsar polítiques d’alfabetització, el març del
2006 es creà un Grup d’Experts sobre Alfabetització Audiovsiual,
la finalitat del qual és analitzar i definir els objectius i les
línies de l’EC per tal de dirigir i promoure pràctiques correctes
a nivell europeu, així com proposar accions en aquest àmbit.
El
dia 6 d’octubre, la Comissió d’Experts sobre Alfabetització
Audiovisual va penjar un qüestionari públic adreçat
als diferents sectors europeus —mitjans de comunicació, institucions
d’educació reglada i no reglada, proveïdors i productors de
contingut audiovisual, organismes d’investigació, autoritats reguladores,
associacions de ciutadans i consumidors, etc.— en el que interrogava sobre
les pràctiques que s’estan portant a terme en aquest àmbit.
Aquell mateix dia, la Comissària de la Societat de la Informació
i Mitjans de Comunicació de la UE, Viviane
Reding, afirmà:
"Avui
en dia, l’alfabetització audiovisual és tan crucial per a
l’exercici d’una ciutadania activa i plena com ho fou l’alfabetització
convencional a inicis del segle XIX. Així mateix, és una
clau fonamental per accedir a l’univers que constitueix el contingut de
banda ampla, disponible en qualsevol moment i en qualsevol lloc. Espero
que la consulta que iniciem avui posi damunt la taula les bones pràctiques
a escala europea i permeti cercar idees per a iniciatives futures."
Per tal
d’obtenir la informació necessària les quinzes preguntes
del qüestionari estan dividides en quatre apartats ben diferenciats.
Si bé el primer d’ells conté preguntes generals sobre l’alfabetització
audiovisual, els tres blocs restants giren entorn les iniciatives i els
projectes realitzats en l’àmbit de les comunicacions comercials,
les produccions audiovisuals i la navegació per la xarxa.
La
consulta té la finalitat de completar la tasca que està portant
a terme el Grup d’Experts. Els resultats del qüestionari es faran
públics en una Comunicació que tindrà lloc durant
la segona meitat del 2007 i aniran acompanyats d’un seguit de propostes
concretes sobre Educació en Comunicació fruit del debat sorgit
a partir de les dades obtingudes. AulaMèdia contestà el qüestionari
per tal de donar a conèixer l’estat actual de l’EC a Catalunya.
Tots els
documents relacionats en aquest tema no escatimen esforços en definir
una i altra vegada els principis de l’EC que des dels seus orígens
defensa AulaMèdia. No debades, la ineficàcia —o fins i tot
inexistència— dels programes sobre EC que s’estan portant a terme
en la majoria de països europeus ha alertat la Unió Europea
a promoure programes i polítiques que realment ajudin a formar ciutadans
lliures i democràtics en la societat del segle XXI. Afirmacions
com per exemple: "Els mitjans de comunicación també són
un instrument per a la ciutadania europea per poder comprendre millor la
societat en la que viuen i participar de manera democràtica"; o
bé "l’Educació en Comunicació fa referència
a tots el Mitjans de Comunicació, tant la televisió com el
cinema, la ràdio, la música, la premsa, Internet i les TIC.
El propòsit de l’EC és augmentar la consciència de
la pluralitat de missatges audiovisuals que formen part de la nostra vida
quotidiana", són una petita mostra de les reiterades justificacions
i demandes que traspuen els articles europeus sobre EC.
Europa
té veu pròpia en l’àmbit de l’EC. AulaMèdia
té veu pròpia a Catalunya. Estem orgullosos i satisfets d’haver
sintonitzat i poder contribuir a donar veus de la tasca que tant professionals
de l’educació com de la comunicació i altres sectors de la
societat catalana porten a terme per defensar i difondre l’Educació
en Comunicació. |
|
|
