AulaMèdia Una nova manera de fer literatura
Contes interactius
AulaMèdia

AulaMèdia
- Editorials
- Entrevistes
- Intro
- Premsa
- Ràdio
- Televisió
- Publicitat
- Cinema
- Material
- Revistes
- Llibres
CinEscola
EduCom
Formació
Pissarra
DVDifusió
Enllaços
Índex
Correu

Amb motiu de la celebració de la Diada de Sant Jordi, a l’escola sempre se celebren activitats al voltant del llibre i la literatura (Jocs Florals, representació de la Llegenda de Sant Jordi, lectura de contes o representació de teatre per als més petits, etc.).

En aquest marc, els alumnes de segon cicle de l’ESO de l’escola Sagrada Família van portar a terme una activitat literària diferent, una experiència que integrava la Literatura i les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, no pas en el camí temut per alguns en què la pantalla acabi amb el text escrit, sinó, ben al contrari, per obrir-li noves portes, per experimentar una nova manera d’explicar un conte als petits.

La idea era compondre una presentació multimèdia (amb text escrit, text oral, imatges i música) amb un editor de diapositives, en la qual el conte aniria avançant pas a pas, al ritme que marqués l’espectador. A cada diapositiva hi hauria una vinyeta del conte, amb la veu del narrador, el text escrit al peu i les imatges protagonitzades pels mateixos alumnes.

Finalment vam preparar dues presentacions diferents. A la primera explicàvem un conte popular, "La rateta que escombrava l’escaleta", per als alumnes d’Infantil, i a la segona una història creada pels mateixos alumnes, a partir de dues premisses: d’una banda havia de tenir diferents fils argumentals possibles entre els quals l’alumne pogués triar (aprofitant el sistema d’hipervincles propi de les pàgines web), i de l’altra havia de tenir l’objectiu de capbussar els alumnes de Primària al món d’Internet, ensenyar-los les seves possibilitats i també els seus perills. Així va néixer "Internet: descobrim un nou món". En aquesta història, l’alumne podia escollir entre els dos protagonistes, que necessitaven fer una recerca a la Xarxa i que entraven “físicament” a dins de la pantalla i, acompanyats per altres personatges especialistes, intentaven arribar a un final feliç, és a dir, trobar el que buscaven. Si l’alumne no feia cas dels consells dels entesos, podia acabar amb l’ordinador infectat per un virus o en el pitjor dels casos perdent-se per sempre més a la Xarxa.

Els alumnes ho van fer tot: segmentar les històries en diapositives, escriure’n els textos, locutar les veus, disfressar-se de personatges, fer les fotos, tractar-les, afegir-los els fons prèviament dissenyats i muntar finalment les diapositives amb tot plegat. Va arribar el dia de Sant Jordi i van ser ells mateixos qui van ensenyar les presentacions als petits, la part més agraïda pels alumnes i impagable pels professors que ho contemplàvem.

A més de ser atractiva per la novetat, l’interès pedagògic d’aquesta experiència ve donat per tres característiques que la defineixen:

Interdisciplinària: s’hi barregen literatura, llengua, expressió plàstica, informàtica multimèdia i tractament fotogràfic.

Internivellar: rarament es porten a terme a l’escola experiències que impliquin de manera significativa alumnes d'edats molt diferents. Aquest fet implica un treball de les actituds difícil d’assolir amb altres activitats. Els grans treballen per als petits i es col·loquen en una posició a què no estan acostumats: la de l’educador. I això els fa prendre consciència de dues coses transcendentals: del seu propi progrés personal des del moment en què ells eren abans els petits i de les dificultats del procés pedagògic, la qual cosa els fa valorar d’una altra manera les activitats que es preparen per a ells. I d’altra banda pels petits suposa una motivació molt especial: per un dia el model de qui aprendran no seran els adults, sinó els seus mateixos companys d’escola.

Atenció a la diversitat: la naturalesa d’aquest muntatge el fa ideal per tractar l’atenció a la diversitat, tant dels alumnes productors com dels alumnes receptors. Dels productors perquè el ventall de tasques a fer és tan gran que permet integrar en un punt o altre del procés alumnes amb capacitats i motivacions molt diferents: la fotografia, la locució, el tractament de la imatge… atreuen la majoria d’alumnes en algun punt i passen a sentir-se part del grup de treball, la qual cosa sovint no aconsegueix a l’aula. I dels receptors perquè el fet que ells mateixos facin avançar les diapositives i que el tall de veu de cadascuna es pugui repetir tantes vegades com es vulgui, facilita que cada alumne pugui anar al seu ritme i accedeixi així a  la comprensió del text.
  Xavier Breil i Miret

Escola
Sagrada Família