Però amb la implementació de la Televisió Digital Terrestre (TDT) en l'àmbit local, i amb l'adjudicació dels 59 nous canals per part del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), dotzenes d'experiències com les del Canal Set veuen perillar la seva continuïtat. Unes propostes que acabaran colgades sota una programació generalista -no localista- i uns interessos publicitaris que de ben segur engoliran els intents de fer una televisió "diferent".

En un article d'opinió, el president de Televisions Locals de Catalunya (TLC) Josep Vilar i Grèbol, utilitzant un to no massa convincent, afirmava: "La decisió està presa, i res fa pensar que el CAC s'hagi equivocat. Ara bé, caldrà estar atents" i afegia "hi ha ofertes guanyadores que són molt ambicioses, amb previsions publicitàries molt elevades i continguts generalistes. I aquest pot ser un camí equivocat. Es tracta de no perdre ni la proximitat ni la voluntat de ser diferents. De ser autènticament alternatius." (Insert TV, núm. 19)

L'esquerra que demanava la creació de grans grups audiovisuals amb "capacitat d'invertir en projectes que permetin una televisió viable i competitiva" ara, amb el nou mapa de la TDT local a les mans, s'afanyen a manifestar que "s'havia primat excessivament els grans grups de comunicació..." Es que esperaven una altra cosa? Es que juntament amb la nova tecnologia digital proposaven un nou model televisiu?

Amb la TDT ens venen la mateixa idea de sempre: les grans possibilitats tecnològiques, en aquest cas els múltiplex, és a dir, l'oferta de nous canals. Tornem al mateix debat de quan van aparèixer els canals privats de televisió, però més canals no vol dir més possibilitats, ni millor informació; no vol dir nous tipus de comunicació, i menys quan actualment la majoria d'aquests nous canals locals estan en mans de grans grups comunicatius, alguns multimediàtics. Juntament amb la nova tecnologia digital cal impulsar un debat amb profunditat sobre el model de televisió local, dels continguts, un debat sobre qué vol dir una comunicació realment de proximitat. Però com passa sovint... uns no pregunten i als altres no els importa!

Necessitem una tecnologia dúctil, mal·leable i adaptable a la realitat local, que ens permeti una comunicació realment de proximitat, no un model televisiu on l'aplicació de la tecnologia que s'imposa està basat en la densitat de la població -l'audiència potencial- per sobre dels interessos expressius i comunicatius del seu entramat sòcio-local. Encara més, necessitem un model de comunicació que tingui en compte les realitats comunicatives locals que fa anys existeixen i que per desgràcia acabaran esclafades sota "grans cadenes" de televisions locals (quina ironia!). Però clar, no podem lloar les bondats de la banda d'UHF... no seriem moderns!