A principis de desembre tingué lloc el I Encontre Internacional sobre Educació Audiovisual a Santiago de Compostela. Els organitzadors de les jornades, el Consorci Audiovisual de Galícia juntament amb la col·laboració del Seminari Galego de Educación para a Paz i Pé de Imaxe, s’havien marcat un doble objectiu. En primer lloc, analitzar la situació actual de l'educació audiovisual i multimèdia a les diferents comunitats autònomes de l’Estat espanyol. En segon lloc, redactar un document que contempli una proposta per tal d’incloure l’educació audiovisual en la nova llei d’ensenyament, la LOE.

La constatació que la presència de l’educació audiovisual és nul·la en la majoria de les comunitats autònomes de l’Estat espanyol resumeix el primer objectiu de l’Encontre. Malgrat els debats i documents que s’han generat per defensar la necessitat d’incloure-la en els plans oficials d’estudi, l’absència de l’Educació en Comunicació és la tònica general que impera en les escoles de l'Estat. Per contra, només trobem dos comunitats autònomes que gaudeixen de plans i estratègies per a l’educació audiovisual: Catalunya i Astúries. No és aquest el moment de fer un repàs sobre el llarg camí que Catalunya ha corregut en aquest tema, a títol de recordatori només citarem alguns dels documents publicats que han estat cabdals per avançar en l’Educació en Comunicació: La competència bàsica d’educació audiovisual, SMAV del Departament d'Ensenyament. Generalitat de Catalunya; eI Manifest de l’Educació en Comunicació; Document de l'Educació en Comunicació Audiovisual del Fòrum d'entitats de persones usuàries de l'audiovisual - CAC, etc. [Vegeu l'apartat Documents de laXarxa.info]

Els representants catalans de l’Administració van afirmar que en la Llei Catalana d’Educació es preveu la creació d’una matèria específica de caràcter optatiu per a l’ESO, proposta que ja fa temps que col·lectius i associacions defensem. A Astúries, l’oferta d’educació audiovisual passa per una matèria optativa al Batxillerat, fet que no garanteix que arribi a tots els adolescents.

Les conclusions a les que va arribar la comissió d’experts -formada per professionals de l’educació i experts en la imatge- no aportan res de nou que no s’hagi dit en moltes altres ocasions. Les demandes que presenta el document redactat pels especialistes giren entorn de tres eixos fonamentals: la integració curricular de l’Educació en Comunicació audiovisual i multimèdia, la formació del professorat que ha d’impartir aquesta matèria i l'Educació en Comunicació com a educació permanent. El primer eix insisteix en la necessitat d’incloure continguts d’Educació en Comunicació en les àrees més afins a aquesta matèria (llengua, educació artística, ciències socials, etc.) a Primària i a Secundària, si bé en aquesta etapa especifiquen que cal crear una matèria optativa que concentri els continguts propis de l’educació audiovisual i multimèdia. Pel que fa a la formació del professorat, el segon eix, parla de la figura d’un professor o professora responsable de l’educació audiovisual a tots els centres i també posa damunt la taula la urgència d’iniciar la formació del professorat en comunicació audiovisual en els plans d’estudi. El darrer eix contempla l'Educació en Comunicació dins el context d'una educació permanent al llag de tota la vida per a tota la ciutadania.

És evident que l’Educació en Comunicació a Catalunya supera amb escreix la resta de comunitats autònomes. Malgrat això, cal estar atents per evitar "que l’arbre no ens deixi veure el bosc". El somni de tenir l’educació audiovisual integrada al currículum ja s’ha fet realitat a Anglaterra amb la Mediònica. Tots hem de continuar lluitant plegats perquè, aquesta vegada definitivament sí, l’Educació en Comunicació deixi de ser una assignatura pendent i passi a ser un fet.