Filosofia i objectius de la proposta

Des de l'any 1969, que comença a la Universitat de Barcelona el projecte d'implantar oficialment una línia d'estudis sobre el món de la imatge cinematogràfica dins l’àmbit escolar de l’ensenyament primari i secundari, solament hem avançat en el seu vessant instrumental, és a dir, s'ha utilitzat aquest llenguatge com a una eina més d'aprenentatge, no com a una matèria d’estudi. Fonamentalment, ha resultat un intent que s'ha limitat a fer dels mitjans audiovisuals uns instruments subsidiaris d’altres camps educatius com poden ser les Ciències Naturals, la Literatura, la Història o la Filosofia. 

Si tenim en compte la realitat actual i els interessos formatius de molts dels nostres alumnes, aquest camí no creiem que sigui el més adequat. Pesem que, per sí mateix, el llenguatge audiovisual ha de constituir-se com a una àrea independent que justifiqui un aprenentatge propi i peculiar, absolutament concurrent amb el tipus de societat on els nostres alumnes es mouen i on acabaran sent elements professionalment actius. 

Els estudis cinematogràfics fa temps que han entrat dins l’àmbit universitari i matèries cinematogràfiques figuren, de ple dret i convertides en troncals, als plans d’estudi de les Facultats de Filosofia i Lletres, de Geografia i Història i dins dels convenis universitaris per a cicles de grau superior. Així doncs, és necessari parar atenció en les etapes d'estudis secundaris post-obligatoris per dues raons fonamentals: una de caràcter sociològic i, una altra, de caràcter formatiu:

- Hi ha una veritable necessitat de dissenyar un projecte educatiu vers el món de l’audiovisual, que ve justificada per fenòmens socioculturals evidents. Som dins l’anomenada generació del consum, patim la manipulació del mercat de masses i cada vegada és més evident la participació popular en el procés que generen el fets culturals. I ningú ignora que els agents instrumentals de difusió són, cada vegada més, els audiovisuals, per tant, és fa palès que el món docent ha d’afavorir l’opció de l'aprenentatge de la lectura i escriptura iconogràfica presents en totes les tecnologies comunicatives actuals. Es tracta de formular una estratègia defensiva i educativa front la capacitat manipuladora d'un medi tan eficaç com el del que estem parlant, a més de fer concordar formativament la preponderància de la imatge tecnològica amb els estudis que estem en disposició d’oferir.

- Hi ha una realitat de demanda formativa evident. De la mateixa manera que, en el seu dia, es va veure oportú la creació d’uns batxillerats de modalitat artística, que contemplaven els àmbits de les Belles Arts i de la Música, a ningú se li escapa que molts joves aspiren a fer factible el poder optar a una formació específica relacionada amb l’ús de les tècniques audiovisuals que els hi serveixi com preàmbul dels seus estudis universitaris. Actualment, un Batxillerat Artístic té la seva perllongació en la Facultat de Belles Arts o en el Conservatori de Música. Quin itinerari de batxillerat ofereix el mateix per a estudis de grau superior o llicenciatures audiovisuals? 

El principal objectiu que pretén assolir aquesta nova via artística és proporcionar una formació bàsica, per al posterior exercici d’estudis superiors en qualsevol branca del món de la imatge i del so. Seguidament enumerem les funcions formatives que un itinerari com aquest posseeix per als alumnes que decideixin cursar-lo:

· Aquest nou itinerari del Batxillerat Artístic capacita els alumnes per a conèixer, manipular i analitzar els llenguatges audiovisuals bàsics.

· Els dota d’un nivell cultural genèric igual al que ofereix la resta de Batxillerats, tant per les matèries comuns que comparteixen amb els altres itineraris, com pel fort caràcter integrador dels diferents llenguatges que l’àmbit de l’audiovisual posseeix: verbals, escrits, sonors, musicals, gestuals, plàstics, etc.

· Els forma per a saber utilitzar qualsevol tecnologia de captació, de generació i de tractament d’imatges. Descobrint i emfatitzant aspectes de l’entorn de l’alumne, sota preceptes morals i culturals que deriven del contingut genèric del seu currículum.

· Els ensenya a reflexionar de manera crítica sobre els diferents aspectes del món de la comunicació, altament mediatitzat per les noves tecnologies.

· Adquireixen coneixements genèrics de manera creativa, activa i autònoma, aprenent, a la vegada, a treballar en equip, potenciant, per tant, les actituds d’iniciativa, de col·laboració i de responsabilitat, aquesta, fonamentalment potenciada pel treball en equip.

· Els ensenya a valorar el món de la tecnologia sota paràmetres d’una sensibilitat artística.

Nou itinerari 
Aquest nou itinerari compta amb els crèdits necessaris per a assegurar que es mantingui el caràcter acadèmic que a tot batxillerat se li pressuposa. A partir de les matèries comunes, però també de les de modalitat amb contingut teòric, es garanteix la formació cultural i acadèmica que uns estudis com aquests han de posseir.

Els alumnes d’aquest itinerari opten a una estructura curricular que els ofereix una formació especialment orientada cap als medis d’expressió gràfica i audiovisual, així com també els facilita el desenvolupament del seu sentit estètic vers el món de la comunicació i de la informació.

El bloc de matèries de modalitat, junt al de les específiques, facilita als alumnes que optin per aquest batxillerat d’una formació específica i necessària per a afrontar-se a estudis superiors orientats cap a la branca audiovisual.

Escola Pia de Terrassa