El professor José Manuel Pérez Tornero és director del Gabinet de Comunicació i Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, autor de nombroses obres sobre Educació en Comunicació i coordinador del Llibre Blanc de l’educació en l’entorn audiovisual, publicat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya, un document que ha esdevingut un punt de referència sobre l’Educació en Comunicació al nostre país i, sobretot, una obra que assenyala una via per avançar en l’educació en mitjans.

Pérez Tornero va iniciar la seva intervenció defensant que estudiar la gramàtica i els efectes de la comunicació és una necessitat social i educativa, perquè de no ser així seguirem amb una situació de democràcia precària i ens seguirem enfonsant en una dinàmica alienant.

Mai com ara els poders públics –explicà– accepten la necessitat de l’Educació en Comunicació. Des de l’ONU a la Unió Europea diverses institucions supranacionals plantegen la necessitat de l’educació en els mitjans de comunicació, a través de diverses conferències i documents.

Una educació en mitjans que es situa en l’avantguarda de la innovació educativa a partir d’una doble convergència: la de diversos llenguatges (oral, escrit, fílmic, musical...) i la de diverses disciplines acadèmiques (llengua, art, ciències socials, etc.).

La gran importància de l’Educació en Comunicació és la d’aconseguir col·locar les bases d’una actitud crítica i participativa en els estudiants. Un aspecte que enllaça amb la tradició socràtica o cartesiana de no acceptar perquè sí un determinat discurs.

El conferenciant parlà dels objectius intermedis de l’educació en mitjans, com ara l’accés a la comunicació; la interpretació dels missatges i valors; o la identificació de les fonts dels mitjans (polítiques, empresarials...) i el coneixement de les intencions, les estratègies i els interessos dels diferents mitjans. I definí, així mateix, els dos pols sociològics de l’actitud sociològica davant els mitjans: la protectiva (defensiva davant els riscos) i la participativa (expansiva, proactiva). 

Pérez Tornero va explicar, per altra banda, les diferents tendències de l’Educació en Mitjans. Per començar, la de distància i denúncia, que es concreta en una prioritat per a la lectura crítica, estètica i política. En segon lloc la de participació i accés, una via compartida entre els professionals del periodisme i de l’educació, consolidada a partir de l’eclosió dels mitjans locals i que proporciona una pràctica cívica molt estimulant per als estudiants. També cità la tendència de la consciència cívica que demana uns principis ètics i el respecte de la llei. Finalment la tendència tecnològica, encapçalada pels tecnòlegs informàtics, que representen una aproximació marquetiniana i que, en opinió del professor Pérez Tornero, no contemplen els continguts i no plantegen, en cap moment, l’Educació en Comunicació com una eina de transformació. 

Les estratègies que s’han de seguir per anar implementant l’Educació en Comunicació, en opinió de Pérez Tornero, s’han de centrar en la transformació del material educatiu en un nou material multimèdia; en el replantejament físic d’una escola antiquada i desordenada, que sembla més una fàbrica que un lloc per a l’educació del nostre segle; per una nova orientació dels mitjans de comunicació que tenen hores d’ara una actitud lamentable pel que fa a l’alfabetització mediàtica; per un reforçament de les institucions cíviques que vetllin perquè l’Educació en Comunicació sigui una realitat més consolidada; i, finalment, per una acció més decidida dels programes governamentals i supranacionals.

El conferenciant insistí en criticar durament els canals de televisió públics, per la seva passivitat i inoperància a l’hora de construir una autèntica televisió educativa, i els acusà de sobredimensionar, per exemple, l’esport d’elit en detriment d’altres continguts més enriquidors. 

El professor Pérez Tornero demanà a les famílies trencar amb el règim d’excessiva contemplació respecte els mitjans de comunicació i demostrar una nova actitud basada en l’esforç i en el compromís per aconseguir uns hàbits de formació d’espectadors. 

Per acabar, es va mostrar molt esperançat amb la tasca de les institucions cíviques i crítiques, que com AulaMèdia treballen per avançar en la conscienciació del professorat i de tota la societat, explicant i demostrant dia a dia la necessitat de l’Educació en Comunicació. 

"Tenim davant nostre un desafiament apassionant –assenyalà- que consisteix en posar dempeus l’Educació en Comunicació. Només així podrem aconseguir un nou renaixement que plantegi una societat al servei de la persona."