Hem de conèixer bé tot això, i s’ha de saber què significa, quines coses es poden fer i quines coses no es poden fer, quines coses tenen perill. De quina manera ens intentaran “abasallar” -per dir-ho així- utilitzant les noves tecnologies, per tant, es necessita un bon coneixement de tot això no només en el sentit de dir “home, és que no pots viure sense això”, no és que no puguis viure sense això però no pots viure tranquil si no saps ben bé això què significa i què no significa. Tota una pedagogia d’aquestes tecnologies en el món de l’escola és fonamental.

Segona
No només em preocupa l’excés i l’excés controlat sinó que em preocupa molt una altra cosa que vosaltres ja heu començat a experimentar, la capacitat immensa de comunicació que tenim ha convertit la informació que durant tota la història de la humanitat era un recurs escàs, no teníem prou informació, s’ha convertit en un recurs abundant i sobreabundant. I això és molt important perquè la informació que ens ve de fora és el que nosaltres fem servir per elaborar els nostres coneixements; el cervell humà una de les coses que fa és processar informació i elaborar coneixements a partir d’aquesta informació. Nosaltres estem acostumats a pensar que aquelles persones que no tenen prou coneixements és perquè no han tingut prou informació, i això històricament és així i avui dia segueix sent així per milers de milions de persones en aquest món, però en les nostres societats una part molt important de les persones que tenen pocs coneixements és perquè han tingut massa informació i no l’han paït, sobre tot perquè han tingut un excés d’informació quantitativa sense tenir una selecció qualitativa d’aquesta informació.

En termes físics, la capacitat nostra de rebre informació és la que és i la capacitat del nostre cervell de processar informació és la que és, si el diluvi d’informació és superior a la nostra capacitat de processament no hi ha res que garanteixi que el que estàs processant no et serveix per res i que del que t’interessava no t’has enterat de res, que és el que ens està passant. Des d’un punt de vista pedagògic, hem d’arribar a descobrir una propietat, que jo estic convençut que té el nostre cervell però que fins ara no l’hem necessitat, de valorar i seleccionar la informació abans de processar-la, per no quedar, d’alguna manera, aclaparats per la informació, mentre això no ho sapiguem fer haurem de tirar, com ja tirem, d’intermediaris que ens seleccionin la informació que es una de les coses en les que la gent es guanyarà més diners durant els propers 20 anys. Aquesta educació per la selecció de la informació és un altre dels trets bàsics que en el món educatiu haureu d’anar incorporant en els currículums.

Tercera
Tercera cosa que em preocupa. Durant els darrers anys, no només ha augmentat molt la quantitat de informació que circula sinó que ha augmentat molt la velocitat a la que circula, és a dir, el ritme de circulació de la informació no te res a veure amb el ritme de circulació de la informació i els coneixements de fa 30, 40  o 100 anys. Això ha passat sempre al llarg de la història, ara la velocitat de circulació de la informació és pràcticament instantània, i això en el món dels coneixements és molt important.

Els coneixements neixen, es desenvolupen, s’intercanvien, es discuteixen i s’acaben morint perquè es substitueixen per uns de nous. Això ha anat passant al llarg de la història, però el que no havia passat i que ha passat ara és que el cicle de vida dels coneixements ha passat ha ser molt inferior a la vida de les persones. El sistema educatiu està pensat per donar els coneixements a la gent jove per viure en una societat determinada.

Les societats actuals han de tenir tasca educativa al llarg de tota la vida necessàriament i s’ha d’institucionalitzar; i l’escola, que evidentment ha de seguir existint, no ha de formar persones donant-los-hi coneixements, sinó que els ha de donar uns quants coneixements i sobre tot els ha de donar l’actitud per anar adquirint coneixements i canviant coneixement al llarg de la seva vida perquè viuran un context diferent del que han viscut fins ara.

Hi seguirà havent escola, jo no en tinc cap dubte, perquè la necessitat de l’etapa inicial és evident, però és una etapa inicial, que s’ha de plantejar en termes diferents perquè no és per fer el mateix que hem estat fent fins ara, ja que la situació és una situació diferent.

Quarta
Finalment, quarta cosa que em preocupa, molts d’aquests reptes els podreu resoldre millor o no quedar encallats si de la mateixa manera que aquests reptes i problemes són conseqüència de les noves tecnologies utilitzeu les tecnologies per resoldre’ls, és a dir, la tecnologia en el món educatiu us porta problemes i us porta eines per solucionar-los. Una política pedagògica adequada no és la política d’intentar utilitzar aquestes noves eines per fer el mateix que feieu, que no serveixen de gaire, sinó utilitzar aquests eines per fer coses que no s’han fet fins ara i que s’han de fer i que probablement només es poden fer si s’utilitzen aquestes eines.

Seguiran havent escoles? Si, jo crec que si. Seguiran havent mestres? si, segurament no faran el mateix del que han fet, i seguiran havent classes? jo crec que no, entenent com a classe un emissor i 25 receptors síncrones tots ells rebent el mateix, que és el paradigma d’una classe, jo crec que això s’acabarà, hi haurà asincronia en funció de les necessitats de cada un, hi haurà més interactivitat, el mestre més que transmetre coneixements ajudarà a trobar els coneixements, en funció dels interessos i els nivells.

Per tant, jo crec que durant aquests propers anys tenim una gran feina, i aquí entro per primera vegada en la televisió, a nivell de sistema educatiu de repensar, independentment de la tecnologia, que és el que ha de ser l’educació, i segon, veure com utilitzem totes aquestes tecnologies i totes aquestes eines. Per exemple, a tots ens han ensenyat a llegir i a escriure i ens han ensenyat tant que, qui més qui menys, com jo, s’ha atrevit a escriure un llibre. Per què? perquè t’han ensenyat tant a escriure que acabes sabent que és una analogia, què és un pleonasme... és a dir, les tècniques del llenguatge escrit les sabem perfectament, les tècniques del llenguatge audiovisual no les sap ningú, no s’expliquen, no hi són. A l’escola els nens hauran de fer redaccions, hi hauran de fer documentals, perquè l’única manera de protegir-los d’un llenguatge és coneixent-lo i l’única manera de poder-se expressar és coneixent-lo. Per tant, a l’escola no s’han de fer servir els ordinadors per donar la mateixa classe de matemàtiques que es donava abans, s’ha d’introduir una nova manera d’utilitzar les tecnologies i aquí és on hi ha un repte important que estem començant a valorar i a prendre iniciatives per crear continguts que puguin ser utilitzats al sistema educatiu; no només per explicar la història dels càtars -que també es pot explicar bé de paraula- sinó per fer coses que no es podien fer fins ara i que no s’han fet.