| No
és estrany veure pel carrer els nois i les noies amb grans logos
o noms de marques a les samarretes, als jerseis, a les motxilles o a les
carpetes! Qui té fills sap que tots els adolescents passen per l'etapa
de les marques, és un temps en què els comptes dels pares
es ressenteixen a causa del preus exagerats de les esportives -bambes en
deien abans- de la roba, o dels "complements". Són nois i noies
anunci que a través de la publicitat associen una marca a l’èxit
(esportiu, musical, social, etc.), en definitiva a un model de vida.
Però
no només són els nois i les noies els que cauen al parany,
les famílies sovint -massa sovint- associen, gràcies a la
publicitat, una marca de roba a la qualitat del producte, sense preocupar-se
per la procedència de la roba o qui la confecciona. Algunes ONGs
han posat en marxa campanyes, Roba
Neta per exemple, per sensibilitzar a particulars i a institucions
introduint-hi criteris ètics alhora de comprar roba. D'aquesta forma
pretenen “implementar mecanismes que permetin assegurar que la roba ha
estat confeccionada lliure d’explotació i d’injustícies”.
 Però
la publicitat i la mercantilització també arriba a les escoles
i als instituts, a tota l'educació. No parlem només dels
Estats Units, a l'Estat francès l'associació Résistance
à l'Agression Publicitaire (RAP)
ha posat en marxa, per sisè any consecutiu, una campanya contra
la presència de la publicitat a les escoles: "rentrée
sans marques". Critiquen així la presència de marques
comercials en kits pedagògics, en els jocs i en l’esponsorització
de l'educació.
A casa
nostra el Departament d'Ensenyament també va "comercialitzar" algunes
activitats d'Educació Audiovisual. Així doncs durant anys,
va comptar amb "l'ajut" de diverses cases comercials en l'organització
dels Premis de fotografia i vídeo escolar o dels premis Joves reporters.
Res que no pogués assumir el Departament: material audiovisual addicional
i un berenar per als escolars. Ara, el nou equip del Departament ha canviat
de política –almenys això sembla- no sabem si perquè
és més sensible al tema o per les crítiques rebudes
de diferents entitats, entre elles d'AulaMèdia.
Sí,
ja sabem que la publicitat, i la comercialització dels "espais públics"
cada dia va a més, però no entenem que en un moment que s’està
parlant de la implantació del programari lliure en els centres,
alguns instituts -suposem que acollint-se a l'autonomia dels centres- encara
aposten per la col·laboració amb les grans multinacionals
per dotar de maquinari i de programari les seves aules d'informàtica...
amb la condició, naturalment, de publicitar el seu ajut a la porta
del centre. El següent pas quin serà?
|
|
Francesc-Josep
Deó Coordinador d'AulaMèdia
|
