En uns moments de canvi polític esperançador, la direcció de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV), i de la Televisió de Catalunya, lluny de seguir les propostes del Llibre Blanc de l’Educació en l’Entorn Audiovisual promogut pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC); que planteja, per exemple, la creació d’un Canal Educatiu o la potenciació de mecanismes d’alfabetització audiovisual per al conjunt dels telespectadors, ha optat per una línia que ens manté en la més absoluta desorientació, en el més descoratjador estupor. 

Teníem l’esperança –i també l’orgull- que Televisió de Catalunya construiria una alternativa progressista, digna, basada ens els valors de la intel·ligència, de la cultura democràtica avançada i del civisme, contraposada al model dominant de televisió. I ara ens sorprèn desagradablement que en aquest context polític s’opti per continguts de teleporqueria, es prefereixi escombrar la dignitat sota la catifa i buscar així lideratges d’audiència. Espectacle, entreteniment no voldrà dir mai renunciar a uns criteris de bon gust i de valors cívics. 

Si aquesta mena de programes com ara Sis a traïció haguessin vingut de cadenes especialistes en teleporqueria, la nostra reprovació hagués estat igual de ferma, però venint de TV3, hem d’afegir-hi desil·lusió. Un projecte com la televisió pública catalana no pot esmerçar recursos en una tipologia de programes on la traïció, l’engany i la hipocresia es veuen premiats. 

Els educadors sabem que els mitjans de comunicació són, hores d’ara, l’eina educativa més poderosa del nostre món i que la seva influència condiciona les idees i la visió de vida de milions de persones. I la direcció de Televisió de Catalunya també ho sap.

Els educadors veiem a Sis a traïció –un programa de prime time i super- promocionat– un desmentiment sistemàtic de l’educació en valors que impartim a les aules, el negatiu de l’educació cívica en la que tant ens costa avançar. Un programa que representa la suma més sorprenent de contravalors que un pot imaginar: explicació d’històries personals que ratllen en la pornografia sentimental i que haurien de quedar en l’àmbit de la intimitat; concursants eliminats que parlen malament dels seus companys; confabulació de diversos participants contra la persona considerada més dèbil; sobrevaloració de la hipocresia, ja que els participants es traeixen, enganyen i canvien d’opinió segons amb qui parlen; penalització de la persona que vol compartir el premi...

Demanem que aquesta mena de productes televisius desapareguin de la Televisió de Catalunya, discretament, sense fer soroll. Però que desapareguin. Seria encoratjador com a país que TV3 canviés el rumb. TV3 disposa d’uns recursos humans que són capaços de construir un model televisiu més nutrici; d’un model a favor de la moral cívica, del coneixement, de l’humor intel·ligent, del bon gust. Un model televisiu per aconseguir que l’audiència es senti més dignificada.