Redacció AulaMèdiaRedacció AulaMèdia
Seguim esperant...
Portada AulaMèdia

AulaMèdia
 - Intro
 - Premsa
 - Ràdio
 - Televisió
 - Material
 - Revistes
 - Llibres
CinEscola
EduCom
Formació
Pissarra
Enllaços
Índex
Editorials
Correu
El 26 de març de 1993 es signava a Madrid el "Convenio sobre principios para la autorregulación de las cadenas de televisión en relación con determinados contenidos de su programación referidos a la protección  de la infancia y la juventud" també conegut com "Convenio de autoregulación". Els signants del document eren, per una banda, les cadenes de televisió privades, les televisions públiques (estatals i autonòmiques) i per l'altra les administracions educatives, ministerials i autonòmiques. Per com van anar les coses en la programació televisiva en el mesos -i anys!- posteriors, sembla que aquest document es va arxivar el mateix dia de la signatura.
Més de 10 anys després, el 9 de desembre de 2004, els operadors de televisió d'àmbit estatal van subscriure, conjuntament amb la Ministra de Presidència i el Ministre de Indústria, Comerç i Turisme, un nou document de referència per a les televisions, el "Código de Autorregulación de Contenidos Televisivos e Infancia". Aquest text volia acabar amb la telescombreria, amb els programes dedicats a la pornografia sentimental i d'altres muntatges, que cada tarda aboca el televisor en el menjador de casa. Al llegir el "nou" document, una sensació dejaveau ens va envair, seguíem en el mateix punt, som en el mateix moment. I encara seguim esperant... una televisió de qualitat que es deixi mirar.

Potser un camí per aconseguir una televisió de qualitat que tingui en compte els continguts per sobre de l'audiència, siguin iniciatives com la creació dels Consells escolars a les televisions (com el constituït recentment per Barcelona Televisió); també s'està parlant de la nova llei de la CCRTV que passarà a denominar-se Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). En el document de treball de la llei està previst la constitució d'un Consell assessor de continguts i programació de la CCMA format per vint persones, algunes de les quals representaran a associacions cíviques, educatives i culturals.

Cal assajar doncs, formes com aquestes, per a potenciar la participació i la veu de la societat civil en el mitjà televisiu. La televisió pública catalana, més enllà de les "setmanes dedicades", ha de situar-se en el terreny del debat permanent sobre el que vol dir servei públic i una televisió amb continguts de qualitat. Per això cal que s'enterri definitivament la idea que la televisió és, essencialment, un espectacle.

Mentre, Ferran Monegal des del seu programa, que emet la Xarxa de Televisions Locals, demanava a Carord-Rovira -invitat al programa- la necessitat d'una assignatura per ensenyar a veure la televisió. No sabem per què li demanava al president d'ERC... potser perquè la Honorable Consellera d'Educació és del seu mateix partit? Ah! Gat vell aquest Ferran!

 
Francesc-Josep Deó
Coordinador d'AulaMèdia
AulaMèdiaAulaMèdia